El més absurd de l’ésser humà és voler que una cosa canviï i seguir fent el mateix“. Una frase molt sàvia d’Albert Einstein, excel·lent per posar en pràctica.

Ens encanten les notícies que parlen de canvis, canvis que fan els celebrities a les seves vides, canvis que fan els nostres amics: de casa, d’estil de vida, de look … Però en moltes ocasions, ens aterra el canvi en nosaltres mateixos.

Sortir de la zona de confort

Des de sempre ens han inculcat, directament o indirectament, que canviar porta implícit el risc i automàticament, ho convertim en sinònim d’amenaça i inestabilitat a la nostra vida.

És curiós observar simplement la natura, el vent que bufa d’aquí cap allà, les ones de la mar que venen i van, l’aigua dels rius que canvia cada segon de lloc, el sol que surt i es posa, la terra que gira … i nosaltres en ella.

El nostre entorn, el nostre cos, les persones que ens envolten, la nostra trajectòria laboral, emocional, tot, absolutament tot, està en constant transformació.

En canvi, ens aferrem a qualsevol cosa i allà ens quedem segurs, ferms, protegits. Encara que en realitat potser ens aferrem a l’autoengany, al conformisme, a la claudicació, a la resignació i a l’apatia.

salir de la zona de confort

A Samsara, agència per trobar parella a Barcelona, treballem amb dones i homes que volen trobar parella i estan disposades a sortir de la zona de confort per trobar la felicitat.

Canvi en temes personals i laborals

“Sortir de la zona de confort” és una frase que està de moda, no només en l’àmbit laboral sinó també en el personal.

Llibres d’autoajuda, coachs i gent del carrer s’omplen la boca amb aquesta frase de la que sovint s’abusa sense prestar massa atenció al seu significat real. Realment sona bé, però “sortir de la zona de confort” també ens fa por!

No obstant això, si ens parem a pensar, en les nostres vides la dinàmica és de canvi constant, cap dia, ni minut, són iguals als passats i als següents.

És un estat natural i inherent a la nostra pròpia existència. És més, som pura transformació. Tot i això, quan ens parlen de fer un canvi o ens trobem davant d’una situació nova, la veiem com una cosa amenaçant.

“Què seria de la vida si no tinguéssim el valor d’intentar alguna cosa nova?”  Vincent van Gogh

És el moment del canvi, adéu a la por

Encara que a priori pugui semblar incomprensible, tendim a acostumar-nos i adaptar-nos a condicions i terrenys d’insatisfacció.

Per norma preferim el que és conegut -encara que no sigui del tot del nostre gust- al desconegut, que ens produeix incertesa i angoixa. De forma conscient o inconscient, posem en marxa engranatges negatius que estimulen una incertesa que ens bloqueja.

Ens costa prendre decisions i llançar-nos a la piscina de la incertesa per allò de “més val boig conegut que savi (o millor dit, nou) per conèixer”.

Sembla com si programéssim les nostres emocions per veure el canvi com una cosa terrorífica, però en el fons ens sentim insatisfets, incòmodes i autoenganyats perquè en definitiva, estem evadint la realitat.

Per a molts, canviar implica exigència i esforç i no caminem equivocats, perquè efectivament qualsevol canvi requereix certa determinació i compromís, conceptes que normalment ens paralitzen.

Són sensacions una mica confuses i contradictòries, ja que d’una banda, volem un canvi, però d’altra ens espanta i això ens crea frustració. És aquí on resideix el problema.

Seria tan senzill i lògic pensar que un canvi és una oportunitat! Treure’ns del cap que no és un pas en fals sinó un moviment en positiu, un pas sí, però per evolucionar i créixer.