La Síndrome de l’Asimetria: la causa principal dels divorcis

El Síndrome de l’Asimetria es, avui, el motiu principal dels divorcis i t’explicarem que es i com prevenirlo.

Espanya és el quart país d’Europa amb major nombre de divorcis, amb una xifra propera als 100 000 anuals. Històricament, els motius principals que provocaven aquestes ruptures eren principalment dos: les infidelitats i els problemes econòmics.

Actualment, però, ha sorgit un altre motiu ben diferent, que s’ha definit com la Síndrome de l’Asimetria.

Tot seguit t’expliquem en què consisteix i com pots detectar-la.

Què és la Síndrome de l’Asimetria

Segons dades recents de l’INE, la majoria de separacions es produeixen en la franja d’edat entre els 40 i 49 anys i quan les relacions porten al voltant de 17 anys de convivència.

Durant els primers anys de relació, especialment si s’inicia al voltant dels 30 anys o abans, els interessos i projectes de totes dues persones estaran probablement més alineats. Però a mesura que passen els anys, sovint al voltant dels 40-50, existeix una etapa de consolidació laboral i vital, que de vegades posa de manifest que els dos membres han evolucionat de manera diferent.

[button link=”https://samsara.es” type=”big” color=”red”] SI VOLS TROBAR UNA PARELLA ESTABLE VISITA LA NOSTRA WEB[/button]

Sociològicament, la incorporació de la dona al món laboral ha fet que aquestes asimetria en el curs de la relació es noti cada vegada més. Les dones ja no es conformen a ser mares, tenir cura dels fills i de la llar, sinó que volen assolir un bon lloc de treball i tenir una independència econòmica.

Els rols de parella han canviat i, de fet, en la majoria de casos, són elles qui demanen el divorci a partir dels 45 anys.

Tipus d’asimetria: horitzontal i vertical

Com diu el psicòleg Sebastián Girona, les relacions de parella tenen una espècie de “contracte” no escrit, implícit, on cada persona té unes obligacions i uns drets. A més a més, a qualsevol vincle humà sempre existeix una relació de poder i per tenir una relació saludable, s’ha de distribuir de manera equitativa. El repte, doncs, és saber trobar el punt d’equilibri entre drets, deures i rols.

Asimetria Hortizontal

L’asimetria vertical es produeix precisament perquè un dels membres adopta una posició de superioritat respecte de l’altre, és a dir, es crea una jerarquia.

Podríem parlar d’una relació similar a la que es dóna tradicionalment entre el treballador i el seu cap. El cap ordena i el treballador segueix les ordres. Antigament, en les parelles, el rol de “superior” el desenvolupava l’home, i el de “subordinat”, la dona.

Però com hem dit anteriorment, els canvis socials i laborals han fet que les dones es rebel·lin contra aquest patró i vulguin posar-hi punt final.

Asimetria Vertical

L’asimetria horitzontal sorgeix quan els projectes, objectius i els moments vitals de cada integrant de la parella progressen de manera diferent o a ritmes desiguals.

La persona, que abans notaves tan propera, cada cop està més distanciada, físicament i emocionalment. Es fa més difícil trobar punts de trobada, fins i tot de la vida quotidiana, i al final, es genera un sentiment d’indiferència o de desconnexió cap a l’altre.

A mesura que passa el temps, si no es crea un diàleg per renegociar el “contracte”, per posar sobre la taula els rols, en quin punt es troba cadascú i el full de ruta que es vol traçar, les desavinences s’incrementaran fins que la relació s’acabi fracturant.

Com prevenir la Síndrome d’Asimetria

• Generar diàlegs: De vegades el ritme frenètic en què vivim, la feina, les obligacions familiars, etc. fan que massa vegades no existeixi temps material per seure i parlar amb calma. Cal buscar moments per fer-ho: per dialogar sobre la situació personal de cadascú, expressar els sentiments, els projectes que es tenen (com a parella i a títol personal) …
• Fomentar l’intercanvi de rols: Per exemple, no deixar que sigui sempre un dels dos qui proposa activitats i l’altre qui simplement es deixa portar. A l’hora de prendre decisions, fer-ho també de manera conjunta, consensuada i aprenent a “delegar”: que no recaigui sempre la responsabilitat en la mateixa persona.
• Proposar punts de trobada: Les relacions s’han de cuidar dia a dia. És important trobar moments de tranquil·litat, per gaudir d’experiències satisfactòries plegats: compartir una afició junts, passejar, fer una petita escapada …
• Respectar l’espai individual: Cal tenir present que, per establir un vincle saludable, cada persona ha de disposar també d’un espai propi, ja que si no, la relació pot acabar ofegant-se. Això no vol dir que cadascú hagi de fer la seva, sinó que s’ha de trobar un equilibri entre el “jo” i el “nosaltres”.

I per acabar, recorda que cal estar receptiu i ser proactiu: és evident que com més aviat es detecti que existeix algun indici d’asimetria, més fàcil serà posar-hi remei. Negar l’evidència o esperar que qualsevol problema se solucioni sol, probablement només farà que empitjori.

A SamSara com un equip expert en Matchmaking i assesorament a dones i homes que volen trobar parella per tenir una relació estable.