T’has plantejat alguna vegada si l’amor té data de caducitat?

La cultura popular ha difós un model de relació de parella idíl·lic, on l’estat de “lluna de mel” ha de ser perpetu i on no hi ha espai per a les dificultats o les desavinences. La realitat, però, és molt diferent d’aquest clixé: l’amor és quelcom viu, que canvia i evoluciona constantment i que no sempre s’expressa amb  “focs artificials” i “papallones a l’estómac”.

L’amor és energia, és per això que no s’acaba, sinó que es transforma, i adopta unes característiques particulars en relació a l’etapa vital en què es troba la parella.

Estimar suposa un aprenentatge on cal  prendre consciència de les fases que s’esdevenen en el transcurs de la relació. Conèixer aquestes fases pot ajudar-te a millorar la qualitat de les teves relacions afectives i a establir un vincle més sòlid amb la teva parella.

FASES DE L’AMOR

Enamorament:

És l’etapa que identifiquem amb l’amor passional. Els experts l’anomenen també limerència.

Durant aquesta fase, tal com hem explicat en articles anteriors, es posen en marxa tots els circuits neuroquímics de l’amor. El nostre organisme allibera dosis elevades de serotonina, dopamina noradrenalina i oxitocina, substàncies que afavoreixen el benestar, l’optimisme, el plaer i l’eufòria.

Això fa que en els inicis d’una relació ens sentim plens d’energia i amb una percepció positiva de la vida. Es manifesta amb pensaments constant envers l’altra persona, excitació, neguit i certa inestabilitat emocional.

Aquesta etapa té una durada relativament curta, que pot oscil·lar entre tres o quatre mesos a un any i mig-dos anys, com a màxim.

Coneixement i confiança:

Es relaciona amb el concepte d’amor romàntic.

És el moment de les llargues converses, on la parella desitja conèixer-se de manera profunda, i que implica començar a establir una connexió emocional més estreta.

Durant aquesta etapa es construeixen els fonaments de la confiança: tots dos membres han de partir d’una actitud empàtica i valorar les necessitats, pors i aspiracions de forma recíproca, l’un de l’altre.

Amor madur:

És la fase més racional, on es consolida la relació de parella i s’estableix un compromís real.

El vincle ja no es fonamenta en la passió sinó en la comunicació, la lleialtat i la capacitat de negociació.

És la fase on la novetat pot esdevenir ara “rutina” i moltes persones comencen a plantejar-se que la relació ha perdut empenta o, subjectivament, senten que “ja no és com abans”.

La rutina i un excés mal entès de confiança poden provocar que apareguin malentesos i conflictes.

Per gestionar aquests conflictes totes dues persones han d’acceptar-se i, sobretot, esforçar-se per mantenir una situació d’equilibri a l’hora de donar i rebre amor bidireccionalment. Alhora, és important també que existeixi un espai personal, individual, de cadascun dels membres. Això permetrà que la relació s’oxigeni i que es pugui construir un espai de parella més saludable i enriquidor.

Recorda que per viure una relació de parella satisfactòria és important estar disposat/da a aprendre i a evolucionar en la relació, tot gaudint dels moments únics que acompanyen cadascuna d’aquestes etapes.

 

Escrit per Judit Lachica Bravo

Psicòloga Consultora de SamSara