Hàbits freqüents que poden perjudicar les relacions de parella

Moltes vegades ens preguntem quina és la clau de l’èxit d’una relació de parella, és a dir, què fa que dues persones mantinguin un vincle saludable que s’estabilitzi i es prolongui en el temps.

Un dels factors que intervenen en l’assoliment d’una connexió satisfactòria és aprendre a fomentar hàbits positius i identificar-ne tots aquells que poden perjudicar el curs de la relació.

Aquesta, però, no és una tasca senzilla: moltes vegades, les influències culturals i/o familiars ens fan adoptar, per costum i per imitació, uns models que no sempre resulten beneficiosos. A més a més, els mitjans de comunicació, sovint, col·laboren a difondre hàbits que poden ser perjudicials per a les relacions afectives.

L’article que us oferim tot seguit és un recull d’hàbits que, tot i que els practiquem amb assiduïtat, poden esdevenir tòxics per a qualsevol relació.

1. Recordar periòdicament les errades que s’han comès en el passat. De vegades, quan la nostra parella ha actuat d’una manera que no ens ha agradat, podem tenir la tendència a guardar-nos aquesta situació en un “llistat mental”, on anirem afegint altres conductes que tampoc han estat positives. Llavors, quan es produeix una situació tensa entre tots dos membres, pot aprofitar-se per recordar totes aquelles situacions passades que ens han desagradat. Si les dues parts actuen d’aquesta manera, és probable que caiguin en un intercanvi d’anècdotes de moments i d’esdeveniments negatius que pot donar peu a una “guerra” per demostrar qui ha tingut una conducta menys considerada envers l’altre. Això pot fer que la relació es focalitzi en “fer el menor nombre d’errades possibles” en comptes d’ “actuar, tots dos, pel benestar comú de la relació”.

Per evitar aquesta tendència negativa és fonamental interpretar cadascuna de les errades comeses per l’altre membre de manera individual, és a dir, evitar relacionar-les entre elles i no tractar-les de forma acumulativa. Així, cada vegada que es presenti un fet que no ens hagi agradat, és recomanable parlar-ne: saber quines han estat les causes que han provocat la situació, fer-li saber a la nostra parella com ens hem sentit i arribar a un acord per a què no es torni a repetir.Hem de ser conscients que comprometre’ns amb una persona vol dir acceptar qui és (en el passat i en el present). Si no som capaços d’acceptar i donar per tancades situacions prèvies, no estarem acceptant la persona que tenim al nostre costat.

2. Solucionar els problemes a base de regals. De vegades, quan sorgeix un conflicte o una discussió, sembla que el camí més ràpid per fer oblidar-lo és a través d’un regal. La sorpresa i la sensació gratificant de rebre un obsequi pot fer que la situació tensa quedi difuminada en un primer moment.Tot i així, aquesta manera d’afrontar conflictes pot resultar contraproduent, perquè el problema no queda resolt, sinó que queda “camuflat” i pot tornar a sorgir temps després i empitjorar, ja que anirà acumulant d’altres conflictes que tampoc han estat tractats adequadament. A més a més, pot sentar un precedent perjudicial per a la relació: un dels membres pot dedicar-se a provocar moments de desacord per obtenir una recompensa, mentre que l’altre pot sentir-se culpable indefinidament i interpretar que l’únic camí vàlid per a superar el conflicte és a través de compensacions materials.

No s’ha d’oblidar mai que la millor manera des solucionar un problema, sempre, és parlant-ne. Poder dialogar tranquil·lament, de manera respectuosa, tot practicant l’escolta activa, és la clau per assolir un acord comú i evitar que qualsevol malentès es faci més important. Això no vol dir que, de tant en tant, no puguin fer-se regals fora d’esdeveniments marcats en el calendari, sinó que és important que aquests obsequis es facin des de la il·lusió i la pràctica desinteressada, és a dir, que no siguin moneda de canvi per a superar un sot en la relació.

3. Interpretar la gelosia com una manifestació d’amor. La gelosia, sovint, s’ha relacionat com un termòmetre de l’amor que se sent envers l’altra persona: experimentar molts gelos significa estimar molt la parella. Però mirar-li el mòbil, llegir els e-mails que envia o rep, escoltar les converses telefòniques o fins i tot controlar-li els horaris o seguir-la no té res a veure amb estimar la parella. En canvi, posa de manifest una actitud controladora i transmet una manca de confiança envers el company/a i envers sí mateix.

Cal tenir en compte que una relació s’ha de fonamentar en la confiança mútua: si existeix alguna por o algun dubte és millor parlar-ne, en comptes de desenvolupar conductes d’hipervigilància, que acabaran refredant la relació. Tot i que tenir algun moment puntual de gelos controlables és natural, passa a esdevenvir perjudicial quan implica la pèrdua de confiança en l’altre. Una relació s’ha d’interpretar com una decisió que han pres lliurement tots dos membres d’estar junts i d’establir un vincle recíproc. Si una o totes dues parts no confien en aquesta connexió, és molt probable que la relació no tingui continuïtat.

4. Creure que la parella ha d’endevinar quins són els nostres sentiments. Moltes vegades, donem per fet que la nostra parella té l’habilitat de saber quin és el nostre estat d’ànim en tot moment o de conèixer la nostra opinió sense haver-li-ho comunicat prèviament. Segons aquesta creença, si veiem que no actua d’acord a com ens sentim o pensem, podem córrer el risc d’enutjar-nos amb ell/a i considerar-la una persona poc empàtica o implicada, fet que serà l’origen de moltes frustracions i malentesos entre tots dos membres.

Hem de tenir en present que, tot i que tinguem una relació molt propera i de llarga durada, això no implica que puguem predir tot allò que li passa pel cap al/la nostre/a company/a. La millor manera d’assegurar-nos que sap com ens trobem és comunicar-li-ho directament: explicar-li quins són els desitjos, les pors, opinions, pensaments,… obertament. Només així podrà conèixer-los del cert i oferir el recolzament que pugui necessitar-se.

Esperem que aquestes propostes us ajudin a identificar i eliminar hàbits que poden interferir amb el bon curs d’una relació de parella. És important tenir present que tots els vincles afectius es construeixen a través del respecte, la confiança i la comunicació: poder parlar obertament dels dubtes, dels malentesos, de les emocions,… farà que sigui més fàcil superar els obstacles que puguin sorgir en el camí.

Escrit per Judit Lachica Bravo

Psicòloga de SamSara

Imatges de stockimages i ambro mitjançant freedigitalphotos.net