Una ruptura sentimental no és un procés fàcil. Els experts en l’àmbit de la psicologia creuen que arribar a la superació final suposa un període que oscil·la entre diversos mesos i dos anys (en funció de les característiques de la relació, de la situació de cada membre i dels seus condicionants).

Malgrat el temps variable que pugui trigar a resoldre’s, una separació suposa sempre una pèrdua (passar del nosaltres al jo) i com a tal, és important fer un dol i un tancament adequats.

ruptura pareja

Tot seguit t’expliquem quines són les fases per les quals es transita durant el dol i com pots gestionar-les de la manera més apropiada.

FASES DEL DOL

El shock

És l’etapa immediatament posterior al trencament de la relació.

La persona es troba en estat de shock, desorientada. No n’és conscient i és per això que segueix actuant com si no hagués passat res, no exterioritza cap reacció en resposta al canvi de situació. Podem parlar que existeix un bloqueig.

Aquesta fase la viuen de manera més intensa les persones que han estat deixades (en comparació a les que han pres la decisió de trencar).

Negació

En aquesta segona fase, ja s’ha pres consciència de la ruptura, però no vol acceptar-se.

Sovint es comencen a plantejar fórmules o estratègies per solucionar els problemes i recuperar la relació. També pot existir la fantasia que només hagi estat una errada o que la ja exparella s’ho repensi i vulgui tornar-hi.

Tristesa intensa

Comencen a notar-se les conseqüències d’allò que representa no estar amb aquella persona: de com ha canviat i de com canviaran les dinàmiques que han de venir. Es fa patent que tots aquells plans de futur, les rutines, etc. ja no tornaran i la pena porta també associada una sensació de fracàs.

Aquesta fase presenta símptomes similars als de la depressió i, si es perpetua o no s’afronta de manera adequada, pot acabar derivant-ne. És important, però, tenir present que experimentar tristesa és necessari per afrontar la pèrdua i avançar d’etapa.

La culpa

En aquest moment s’intenta racionalitzar la situació i estudiar què ha passat i qui n’ha estat el culpable. És la fase més característica (i moltes vegades la més complicada de superar) en els dols per trencament de parella.

Pot derivar en pensaments molt recurrents i contraproduents, tant si es culpabilitza al 100 % a un mateix o si se’n fa responsable a l’altre membre. És important fer-se càrrec que la parella la formaven dues persones i és més realista i adequat enfocar-ho com una responsabilitat comú.

La ira

Va molt relacionada amb la fase anterior, ja que el fet d’analitzar les situacions viscudes amb la parella i valorar els moments conflictius provoca l’aparició de sentiments de ràbia i de dolor. Aquesta ira és un mecanisme adaptatiu, ja que fa que es vulgui tenir lluny l’exparella per evitar el dolor.

En conseqüència, com menys contacte existeixi entre totes dues persones, més fàcil serà avançar cap a l’acceptació. Tot i això, cal no perdre de vista que la ràbia, descontrolada, pot arribar a ser autodestructiva.

L’acceptació

Ja s’ha assumit que la parella s’ha trencat i que no hi ha opcions de tornar a estar junts. Ja no existeix ira, però tampoc alegria.

El focus d’atenció se centra en un mateix i en les possibilitats de reconstruir un futur pròxim. Encara que el dolor hagi desaparegut, és important recordar que les relacions importants no s’acaben d’oblidar, sinó que formen part del bagatge propi de cadascú.

Descobreix el mètode SamSara per trobar parella

CONSELLS PER GESTIONAR MILLOR EL DOL

  • Allunya’t i elimina al màxim el contacte que puguis tenir amb l’exparella. No tenir-la present farà que recórrer totes les etapes sigui menys dificultós. Si hi ha aspectes legals o logístics per solucionar (habitatges, comptes bancaris, fills comuns…), intentar fer-ho de la manera més eficient possible, per minimitzar els contactes i, si pot ser a través d’intermediaris (advocats, familiars, amics), millor.

  • No prenguis decisions precipitades: de vegades, la ira o el dolor poden fer que, per escapar d’aquestes emocions negatives, vulguis resoldre massa ràpid els aspectes burocràtics que acabem de comentar. És bo poder reflexionar-hi amb una mica de distància i amb la ment més freda, per tenir un punt de vista més objectiu i que després no t’hagis de penedir de les teves decisions.

  • Canvia de rutines i de llocs d’oci: intenta no freqüentar massa els mateixos ambients (llocs d’oci, botigues, etc) que quan éreu parella. A més a més que corres el risc que us trobeu, tot el context et farà tenir-lo/la molt present.

  • Cuida’t i dedica’t temps a tu mateix/a. Una ruptura implica modificar l’equació: del nosaltres al jo. És un bon moment per explorar totes aquelles aficions o per recuperar relacions amb familiars o amistats que, per manca de temps, no podies cuidar tan bé com volies. Pren-t’ho com un moment de creixement personal, d’evolució i de redescobriment, de tu i del teu entorn.

  • Evita les xarxes socials o controla molt el contingut que pots visualitzar. En una societat on estem hiperconnectats, és molt difícil evitar rebre informació d’algú que ha estat tan important a la teva vida. Encara que l’eliminis dels teus comptes, pots seguir tenint notícies a través dels comptes d’amics o de grups en comú. Una opció més senzilla, i probablement més enriquidora, és allunyar-te una temporada de les xarxes socials.

  • Si en algun moment creus que estàs estancat/da, experimentes símptomes de depressió o penses que pots necessitar ajuda professional, no dubtis a consultar-ho amb un psicòleg o terapeuta.

Per últim, no oblidis que una ruptura sentimental suposa sempre una oportunitat per començar una nova relació millor.

A SamSara, agència per trobar parella a barcelona, les nostres matchmakers et presentarán a dones i homes que poden ser la teva parella ideal.

Foto de Andrew Neel en Pexels