La societat actual fa que el ritme del nostre dia a dia sigui un cúmul de responsabilitats que cal assolir, moltes vegades sense pensar si allò que fem ens satisfà a nivell personal. T’has plantejat si la teva vida t’omple, quin és el teu propòsit, el teu somni? Segons la terapeuta Luz Rodríguez, el 83% de les persones que entrevista respon “No ho sé”, el 14% “Fer feliços els fills”, “Tenir parella” o “Tenir diners” i només un 3% té un somni concret, relacionat amb les capacitats pròpies i al servei d’un bé superior.

Aquesta manca d’objectius és la conseqüència d’una falta de sintonia o “desconnexió” amb la vida. Segons Carl Jung, la desconnexió prové  majoritàriament d’un trauma en la vinculació amb els pares o de l’errada en la imatge que ens formem d’ells. A més a més, existeix un període primerenc crític que possibilitarà o dificultarà que d’adults arribem a aquesta sintonia amb la vida: la gestació i el naixement.

El missatge que rep el fetus quan es troba al ventre és proporcional a les vivències que té la mare. Si la mare se sent ansiosa, deprimida o estressada, li transmet el missatge que la vida és perillosa: això es tradueix químicament i queda gravat a nivell cel·lular en el desenvolupament fetal.

L’ansietat materna redueix el flux sanguini aportat al fetus a través de la placenta, així que té menys disponibilitat de nutrients per formar-se. D’altra banda, alts nivells de cortisol alliberats en moments d’estrès matern s’han relacionat amb un menor quocient intel·lectual del futur nadó.

embarazo conexión bebe

 

Quan comença el fetus a sentir?

Diverses investigacions als EEUU indiquen que es comença a sentir a partir de les 20 setmanes de gestació, quan es produeix la connexió entre la medul·la espinal I el tàlem (base cerebral).

La recerca realitzada a l’Institut Marqués (Barcelona), conclou que el fetus respon a estímuls auditius desde les 16 setmanes. Aquestes experiències auditives que acumula durant l’embaràs l’ajuden a desenvolupar el sistema immunològic. Són, doncs, dates importants per començar a estimular de manera positiva la formació de la criatura.

D’altra banda, si la mare s’acarona la panxa, el futur nadó experimenta una sensació de plaer que incrementarà la secreció d’hormones potenciadores del vincle emocional. Tot allò que rep el fetus a través del cordó umbilical deriva de la percepció materna, i acabarà esdevenint la base de les seves primeres relacions amb els altres.

 

El naixement

Quan el nadó neix i es talla el cordó umbilical, existeix un cordó psicològic que cal mantenir per afavorir el procés de vinculació. Afortunadament, en l’actualitat aquestes consideracions es tenen molt presents amb la pràctica  del “pell a pell”entre la mare i el nounat. Així doncs, el primer contacte amb el món exterior arribarà sota la protecció del cos de la mare.

Si aquest vincle matern no es genera existeix el risc que el nen tingui dificultats a l’hora de relacionar-se amb la realitat física, tal i com han demostrat diversos experiments clàssics amb micos de Harlow i que posteriorment s’han replicat amb éssers humans.

Durant parts llargs i/o amb complicacions, l’estrès també es transmet a la criatura.  Llavors, encara serà més important establir un vincle estret mare-nadó per compensar la difícil benvinguda al món.

En resum: si volem crear una societat plena, connectada i en sintonia amb la vida, cal “treballar-hi” ja des de l’etapa gestacional de les futures generacions que vindran.