Testimonis reals d’uns clients de SamSara

Samsara | 08 febr. 2022 | Bloc

Barcelona, 31.12.2021

Querida Maria del Carme:

Hace exactamente un año tomé la decisión de dar un nuevo paso hacia mi felicidad. Confieso que acudí a vosotras sin grandes expectativas, más como un compromiso conmigo misma de salir de mi zona de confort, que como quien está convencida de haber encontrado una solución.

Benvolguda María del Carme:

Recordo perfectament el dia que vaig anar a SamSara, era el 26 de novembre de 2019 i jo venia de Girona per un viatge professional. Feia temps que pensava en acudir a vosaltres i finalment em vaig decidir. De fet ja us havia contactat prèviament dos anys abans, però just després va aparèixer una persona que va resultar no ser la indicada i em va costar de passar-ho.

Cuando me reuní contigo me hiciste una constelación y describiste al hombre que aparecería en mi vida. Me sentí atraída por la experiencia, yo que nunca había participado en nada parecido. Viví el primer encuentro que me propusisteis como una toma de contacto. En el segundo, conocí a Xavi y le reconocí en esa descripción.

Per algun motiu, les diverses persones que m’anàveu presentant no encaixaven amb mi. Vaig pensar: “o no m’he explicat bé o la noia que busques no la trobaràs aquí”. El confinament no va ajudar tampoc, perquè no vaig fer gaire trobades. Finalment, el febrer d’aquest any em vàreu suggerir contactar amb la Maria.

Ja des del primer missatge de WhatsApp, la Maria havia captat tot el meu interès. Vam conversar més de dues hores i unes quantes més els dies següents tot i que no sabíem gairebé res l’un de l’altre. Quan al cap d’uns dies ens vam trobar per anar a dinar, va aparèixer una noia elegant, bonica, intel·ligent i sensible que va atraure tota la meva atenció.

Aquella primera trobada va ser increïble. Ella complia tot allò que jo somiava i que us havia demanat, i que tant difícil era de fer realitat. Sempre he cregut en l’amor a primera vista tot i que no l’havia experimentat mai. Estava tan emocionat que vam quedar en veure’ns l’endemà, inclús vaig explicar a persones properes a mi que havia conegut a una dona molt especial.

Me resulta muy difícil describir con palabras lo que sucedió en ese encuentro. Ya habíamos estado hablando y todo tenía un punto mágico que no terminava de creeerme. Cuando por fin nos vimos, esta sensación se multiplicó por cien. Ese día regresé a casa creyendo en las almas gemelas y en los flechazos.

Eran tiempos de confinamiento y nuestras diferentes creeencias no tardaron en estropearlo todo al día siguiente. Tampoco puedo expressar con palabras la enorme pena que sentí. Convencidos de que estábamos haciendo lo correcto, nos dejamos escapar.

La segona trobada va ser com una gerra d’aigua freda. Des del primer moment semblava que havíem quedat amb una altra persona, algú totalment diferent de la persona que ens havia entusiasmat la tarda anterior. El nostre filtre mental ens va allunyar tant que érem irreconeixeibles.

Equipada con lo que creí la constatación definitiva de que las almas gemelas no existen, seguí conociendo personas, pero ninguna me llegaba al corazón. Pensé que bastava con que un hombre cumpliera los criterios objetivos que os había compartido, pero no era así.

Anhelaba volver a sentir la màgia que había experimentado con Xavi. Es curioso como algo hasta entonces desconocido para mi se había vuelto imprescindible. Entonces me llegó un email vuestro en el que instabais a plasmar sobre papel cómo debía ser esa pareja ideal. Escribí una carta. Pedí con la mentalidad de una niña que no contempla ajustar sus deseos a la realidad.

Convençut com estava que el miratge havia estar el primer dia i que el segon era el real, vaig continuar endavant amb la meva vida. Intens, activa, productiva, individual, satisfactòria, i també sense un propòsit clar. Recordo preguntar-me perquè no apareixia la persona, sense tenir en compte quanta influència tenia jo en el que passava, i menys encara adonar-me que, de fet, ja la coneixia.

La relación que había iniciado con otra persona cayó por su propio peso y por cosas de la vida, Xavi reaparició. Cuando me propuso volver a vernos acepté, aunque sin ninguna perspectiva. En mi mente pesaba más el último recuerdo. Sin embargo, cuando algo está predestinado simplemente es y mi corazón volvió a sentir lo mismo que la primera vez.

Quan ens vam retrobar, de seguida i instintivament vaig agafar la Maria de la mà durant una bona estona mentre caminàvem. El meu cos -més savi que la ment- s’estava expressant inequívocament. Des de llavors, ja no ens hem deixat anar.

Quizás todo ocurre por un motivo; durante estos meses separados he aprendido a identificar lo verdaderamente importante. Pienso que la relación tan sumamente fácil y bonita que tengo hoy con Xavi no habría sido posible sin aquel encontronazo, que me enseñó a amar todo de él. Mentalmente repaso la carta que escribí y me doy cuenta de que es el hombre de mis sueños.

Passem junts tot el temps possible perquè no volem perdre ni un moment. No pretenem recuperar els mesos perduts: sense el que hem après d’aquell desencontre i el que ens va passar els mesos següents, no haguéssim arribat fins aquí, ni seríem tan conscient de com som d’afortunats d’estar tan enamorats i de tenir-nos l’un a l’altre d’aquí endavant.

Os queremos agradecer a ti, a Judit, a Eugenia, a Sole, a Natalia y al resto del equipo todo vuestro trabajo, mimo y esfuerzo que han hecho posible encontrar-nos y recibir este precioso regalo que la vida nos ha deparado. Hemos reflexionado sobre vuestra labor y queremos que sepáis lo important que es y el gran impacto que tiene sobre nuestras vida.

¡Gracias, gracias, gracias!

Y que el año nuevo esté lleno de momentos felices

Maria y Xavi.