Què fer quan apareix la por al compromís
La por és un sentiment que ens acompanya en moltes situacions i etapes de la nostra vida. Experimentar por és quelcom adaptatiu: és un mecanisme de defensa envers situacions de risc que poden posar la integritat personal en perill. El problema sorgeix quan és irracional, és a dir, quan no hi ha un motiu o estímul negatiu que la desencadeni, o bé quan es posa de manifest davant de situacions que, a priori, es considerarien positives.
La por al compromís encaixaria dins d’aquesta darrera descripció: conèixer una persona, establir vincles afectius amb ella i construir entre tots dos una relació estable i duradora és una de les experiències vitals més desitjades. Però, tot i així, moltes persones se senten “frenades” per aquesta por. Quines són les seves causes? Què pot fer-se per superar-la?
Per què existeix la por al compromís?
El compromís implica, en major o menor grau, una reestructuració de la vida personal i un cert sentiment de limitació de llibertat. Les persones, per afrontar les incerteses i la rutina del dia a dia, construeixen una “bombolla” de benestar, és a dir, una zona de comfort on es troben còmodes, fora de riscos i amb un nivell baix d’ansietat. Emprendre un compromís suposa qüestionar la pròpia zona de confort, ja que cal replantejar-se canvis que poden posar en perill i desestabilitzar la seguretat de la bombolla.
Durant aquesta reestructuració, de manera més o menys conscient, es fa una valoració dels pros i contres que suposa acceptar el compromís de parella. Si el llistat dels contres (pèrdua de lliberat, haver de pensar en l’altre, renunciar a certs moments o activitats individuals, etc) iguala o supera el dels pros (estabilitat, amor, bona companyia, etc) pot originar-se la por al compromís.
Darrera d’aquesta por existeix un desajust entre la nova situació –iniciar el compromís- i els recursos emocionals dels quals hom disposa per afrontar-la. En aquests casos, la persona es veu desbordada per la nova situació, no sap com reaccionar i opta per fer-se enrera, és a dir, per tornar a la seva zona de comfort. Davant la possibilitat d’haver de reconèixer que no existeixen prou estratègies d’afrontament, resulta molt més senzill evitar i suprimir allò que resulta incòmode. Segons la psicòloga Ciara Molina, el problema rau en una pobra capacitat d’adaptació als canvis (canvis que, d’altra banda, són desitjats).
Molts psicòlegs destaquen que, generalment, les persones que tenen por al compromís no confien en les seves capacitats o, fins i tot, no les coneixen. També proposen que un model educatiu massa protector i permissiu pot donar peu a què, en l’adultesa, la persona no hagi adquirit un bon bagatge d’experiències de presa de decisions i no es vegi prou capacitada per acceptar responsabilitats o compromisos.
A més a més, les persones amb por al compromís acostumen a tenir trets comuns, i es caraceritzen per:
-Ser persones rígides, amb necessitat de tenir-ho tot controlat i amb poca tolerància a la frustració.
-Tenir dificultats en la presa de decisions, sobre tot d’aquelles que impliquen sortir de la zona de comfort.
-No expressar fàcilment les emocions, fet que pot provocar molts malentesos amb les respectives parelles.
-Haver viscut anteriorment experiències de parella poc satisfactòries.
D’altra banda, però, cal tenir en compte que, de vegades pot confondre’s, la por al compromís amb voler establir un compromís quan no és el moment, tal i com afirma la psicòloga Mila Cahue. Moltes parelles decideixen comprometre’s quan la relació encara no és prou madura, de manera que és freqüent que apareguin moltes pors i indecisions provocades per haver accelerat el curs de la relació. En aquest cas, doncs, no parlaríem de por sinó de precipitació en el compromís.
Per últim, hem de tenir present que no totes les persones desitgen comprometre’s: hi ha gent que per diferents motius (professionals, familiars, etc) pren la decisió de no voler viure en parella. En la societat actual existeixen diferents models de relacions afectives, i s’ha de saber acceptar que cap d’ells és de forma universal vàlid per a tothom.
Com superar la por al compromís
Tal i com hem dit més amunt, la por al compromís sorgeix quan es posen de manifest certes limitacions en els recursos emocionals. El primer pas, doncs, serà acceptar aquestes limitacions i voler treballar per superar-les. Ser conscient del punt de partida, analitzar la situació i sobre tot, desitjar el canvi, és imprescindible per fer front a la por al compromís.
Un cop assolida aquesta acceptació, us proposem diversos consells per superar la por:
-Tenir sempre present que, quan existeix un problema, fugir-ne no és la solució.
-Introduir els canvis a poc a poc i de manera progressiva. La zona de comfort no ha de veure’s massa amenaçada, ja que això farà que la persona rebutgi aquells canvis, davant la por a perdre el control. Cal, doncs, entrenar-se a tolerar petits canvis, que a la llarga puguin possibilitar l’acceptació d’un canvi més important.
-Treballar l’autoestima i la confiança en un mateix. Valorar-se positivament i saber reconèixer els punts forts ajudarà a guanyar seguretat davant la presa de decisions i, conseqüentment, a perdre la por a comprometre’s.
-Considerar les limitacions personals com quelcom positiu, ja que són precisament les limitacions les que ens ajuden a superar-nos a nosaltres mateixos, és a dir, a crèixer. Si no existissin les limitacions, no podríem evolucionar.
-Aprendre a expressar les emocions en general i, sobre tot, aquells aspectes que generen més malestar (pors, inseguretats, etc). Fomentar el diàleg amb la parella, expressar-ne obertament les preocupacions, és fonamental per establir un clima de confiança mútua, a través del qual poder solucionar els entrebancs que puguin sorgir.
Esperem que aquest article us hagi resultat interessant i de gran utilitat!