Les circumstàncies especials que vivim a causa del coronavirus són una bona ocasió per a la lectura i descobrir llibres que ens conviden a reflexionar sobre les relacions de parella. En la seva novel·la Internet, citas y soledad, Joan Massanés, periodista i professor de professió, narra amb un estil amè, pròxim al reportatge periodístic, la successió de trobades i situacions que li porten a aprofundir en les interioritats d’un tema tan actual com són les cites per Internet.

Internet plataforma de trobades o de solitud?  Una novel·la de ficció o una fotografia de la realitat? Quins són els avantatges de les agències matrimonials enfront de les plataformes d’Internet? L’autor ens ajuda a respondre a aquestes preguntes.

Ens parla una  mica de  vostè?

He nascut a Barcelona i tinc 63 anys. Sóc doctor en Ciències de la Comunicació i tinc estudis de Ciències Empresarials.

Durant més de trenta anys he exercit la docència en diferents centres universitaris, entre ells, diverses escoles de Turisme i la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona.  Durant més de vint anys, he treballat en gabinets de premsa, especialment d’escoles de turisme i com a voluntari en oenegés.

És el seu primer llibre?

Sóc autor del llibre d’estil del Gran Teatre del Liceu i del de Càritas. Aquesta és la meva primera incursió en la ficció amb aquesta novel·la.

Per què aquesta novel·la?

El motiu d’escriure aquesta novel·la ha estat el convenciment que les relacions en les xarxes socials són un tema que està molt de moda, però que s’associa majoritàriament als joves. El protagonista d’aquest llibre circula per la cinquantena i ha interactuat durant dos anys en diversos portals de parelles i amistat en Internet. La singularitat de moltes de les històries que es donen en el portal ha despertat el meu interès d’entusiasta de les relacions interpersonals i la Intel·ligència Emocional.

Ficció o realitat?

Aquesta novel·la està inspirada en fets reals, però cap dels noms que se cita és real. Es tracta d’una obra de ficció.

La novel·la es divideix en dues parts.

A la primera es descriuen dues relacions de parella molt peculiars del protagonista. Es “ficcionen” els continguts, però totes dues es basen en fets reals.

A la segona part, el protagonista s’incorpora a diversos portals d’Internet on li passa autènticament “de tot”.

Qui és el protagonista?

Jordi Massó, un professor de periodisme  que reorienta la seva carrera cap a la docència dels recursos humans i la Intel·ligència Emocional. Com si es tractés d’una premonició, la vida l’obliga a desenvolupar totes les seves habilitats comunicatives i competències interpersonals per reconstruir la seva vida social.

Es descriuen escenaris molt quotidians de Barcelona i Catalunya.

Els lectors trobaran referències a la Universitat Autònoma de Barcelona, el barri de l’Eixample, la zona alta de la ciutat i també paisatges de Calella de Palafrugell.

Com són aquestes dues relacions “peculiars” del protagonista?

La primera relació del protagonista és amb una dona que acaba d’abandonar un orde religiós molt estricta a la qual pertanyia des de l’adolescència. Mai ha tingut ni tan sols un amic home. A través del dia a dia de la relació, es descriu la idiosincràsia de la congregació, amb totes les normes que han de seguir els seus membres (totes són reals), ja que la dona les continua complint, encara que de forma molt exagerada; algunes de les seves actuacions raguin en el surrealisme. Malgrat els esforços del protagonista per incorporar-la “al món real”, les creences poden més que l’amor.

La segona relació és amb una dona separada d’un marit maltractador psicològic el que li ha provocat una profunda depressió, una gran inseguretat  i una certa animadversió als homes, dels quals, no obstant això, té una certa dependència. La dona té dos nens petits, un nen i una nena de quatre i sis anys, respectivament. El protagonista sofrirà el ressentiment de la dona cap als homes, però el suportarà per l’afecte cap als petits amb els qui adoptarà un rol gairebé paternal.

Què li passa al protagonista després d’aquestes relacions?

Aquestes dues relacions aïllen durant anys al protagonista dels seus entreteniments i amistats. Per això, en finalitzar la segona relació, s’apunta a diversos portals d’amistats i parelles. Sumant les diferents etapes, està en la xarxa durant gairebé dos anys. Coneix a més de vuitanta dones. La majoria de contactes són molt normals, però molts es converteixen en històries dignes de ser contades. En el llibre es narren vint-i-vuit d’aquestes històries.

Als portals de cites troba més solitud…

Cal ser selectiu amb els portals en funció del que es pretengui trobar. Hi ha portals que es basen en el sexe, en relacions esporàdiques; no era el que el protagonista buscava. El protagonista no descartava trobar una relació de parella, però, en principi, buscava amistat. És un perfil que pràcticament no es dóna en el portal. La gent et diu que ja té amistats i que el que vol és una parella. Hi ha molta solitud i persones que posen un llistó realment baix per a no quedar-se soles.

Les agències matrimonials i de matchmaking són una alternativa?

Les agències matrimonials són una alternativa molt vàlida que sempre tindran la seva raó de ser. L’agència analitza el teu perfil i el de l’altra persona buscant compatibilitats. Aquesta labor de filtre t’estalvia molt temps i experiències a vegades desagradables. En el portal hi ha moltes persones que podríem tipificar com a “normals”, però també hi ha mentides i, fins i tot, alguna patologia.

Les agències matrimonials tenen més avantatges…

És evident que Internet i les xarxes socials en general han significat una competència important per a les agències matrimonials. Moltes han desaparegut i, les que han quedat, és perquè estan formades per persones molt professionals, amb molta experiència i un gran coneixement de la psicologia humana. Qui busca com vulgarment es diria “un rotllo”, no va a una agència matrimonial. L’agència és una mica més seriós. A ella acudeixen persones que volen refer la seva vida en un terreny tan delicat com són els sentiments i això requereix que a l’altre costat de la taula hi hagi autèntics professionals amb experiència i sensibilitat.

Alguna recomanació per relacionar-nos durant el confinament pel coronavirus?

El coronavirus és nefast en tots els sentits, però ens ha obligat a llevar el peu de l’accelerador, mirar cap a dintre i canviar algunes jerarquies de valors. És un període propici per a la comunicació amb els altres i amb un mateix. Les noves tecnologies permeten una gran varietat d’opcions per a connectar amb altres persones i buscar complicitats. L’avorriment és una cosa nímia comparat amb la solitud.

internet citas y soledad Joan Massanes

Internet, citas y soledad està disponible per a la seva compra a la web de l’editorial: https://www.stonbergeditorial.com/