Aprèn a gestionar la dependència emocional

1 Juliol 2019

A l’article anterior parlàvem sobre què és la dependència emocional i quins passos cal seguir si la detectes. Moltes vegades apareixen situacions que, si es perpetuen en el temps, poden arribar a generar un vincle codepedent amb la teva parella. Tot seguit t’exposem quines són les més freqüents i t’oferim les claus per saber-les gestionar de manera adequada:

Pren les regnes de la teva vida: intenta mantenir el control de les decisions i accions que t’afecten directament i no deixis que la parella les determini per tu. Mantenir una relació no significa renunciar a tot allò que no giri al voltant de la parella (amistats, vida laboral, necessitats personals, aficions …), ni a què un dels membres decideixi per tots dos. És fonamental cuidar-se i respectar-se un mateix, ja que només si es parteix d’aquesta base podrà establir-se un vincle saludable i bidireccional amb l’altre.

No pretenguis controlar la vida de la teva parella. Alhora, si sempre estàs controlant què fa o amb qui està, prens totes les decisions i/o la teva parella ha de consultar-te abans de fer res per ell/a mateix, la relació serà també desequilibrada. És imprescindible que ell/a i tu mantingueu un espai propi, individual, que us ajudi a oxigenar i a reforçar el vincle.

Reconeix que no existeixen les relacions perfectes: assumeix que en qualsevol relació sorgeixen conflictes, més o menys importants, i que és responsabilitat de tots dos saber-los reconduir. Explora diverses estratègies de resolució de conflictes, sempre de manera respectuosa per a tu i per a la teva parella. Això us ajudarà a conèixer-vos millor i a detectar quina és la forma més adequada per gestionar els problemes que puguin sorgir.

Aprèn a expressar les necessitats i a comunicar-te de manera clara: no pretenguis que la teva parella endevini què desitges o què rebutges. Pensa que, per molta complicitat que existeixi entre vosaltres, ell o ella no pot llegir-te la ment En el mateix sentit, cal que siguis explícit/a a l’hora de parlar i de definir quins són els límits personals teus i seus. Si ho fas així, podràs evitar malentesos (per exemple, sobrepassar un límit de l’altre membre sense ser-ne conscient).

Evita l’ús d’insults en les discussions, ja que això et desacreditarà, et farà perdre el respecte i minvarà la confiança en la relació. Parla sempre des de la positivitat i empra crítiques constructives. En cas de rebre, esporàdicament, un insult, intenta identificar què hi ha més enllà del mot desagradable: què et vol transmetre la teva parella i per què ha emprat aquella paraula. Fes-li veure que no és la forma més adequada d’afrontar els problemes. Cal ser fermament conscients que no s’ha de permetre cap mena d’humiliació i que el respecte és un dret innegociable.

Aprèn a detectar conductes perjudicials o addiccions en la parella. Observa si existeix qualsevol hàbit o pràctica perjudicial que interfereixi en el curs de la relació. Si n’identifiques alguna, analitza quin és el teu paper en la seva aparició i/o en el seu manteniment.  Recorda que en aquestes circumstàncies és imprescindible cercar ajuda externa, per part de personal qualificat, i que en cap cas has d’adquirir el rol de “salvador” de l’altre.

Per finalitzar, tingues present que ser una persona emocionalment independent no significa ser incapaç d’estimar. Ben al contrari, només quan es parteix de la independència -teva i seva- pot desenvolupar-se una relació amorosa madura, estable i raonable, on cap de les dues parts sigui eclipsada per l’altra.

 

Escrit per Judit Lachica Bravo

Psicòloga Consultora de SamSara

Facebooktwitterlinkedingoogle_plusmail 0 Comentarios, Opinar

Com superar la dependència emocional

22 Maig 2019

L’amor és un sentiment relacionat amb la capacitat de donar, de comprendre, d’ajudar, de donar suport, de sentir afecte envers algú, … i idealment ha de ser bidireccional. Així entès, estimar és una acció sana, basada en la reciprocitat i que implica el creixement i la complementarietat entre la parella.

De vegades, però, és fàcil confondre els límits entre l’amor saludable i la dependència afectiva. La dependència emocional és una necessitat d´afecte extrema i contínua, sovint acompanyada de possessivitat, de manera que mantenir una relació de parella esdevé gairebé una “addicció”.

El denominador comú d’aquesta dependència és la por desmesurada a perdre el company/a sentimental, sovint originada per una manca d’autoestima. La persona codependent fa girar tota la seva vida al voltant de la parella, és a dir, la percep com l’única font de seguretat personal.

Superar els lligams dependents és un procés que requereix paciència i temps, ja que per a assolir-lo amb èxit és important detectar on rau l’origen d’aquesta manera de relacionar-se.

Consells per treballar la dependència emocional

En primer lloc, cal que la persona reflexioni i s’autoanalitzi: que determini quines són les prioritats personals i detecti aspectes satisfactoris i els que generen malestar. Alhora, és important identificar les emocions associades a tots aquests aspectes.

Pot començar fent un llistat d’adjectius que defineixin la persona i de categories (“situacions/coses que m’agraden”, “coses que em fan enfadar”, …) des d’un punt de vista individual, sense citar en elles la parella. Considerar-se com una persona independent de la parella (i no com una extensió d’ella) és el primer pas per a superar una relació codependent.

Una elevada proporció de persones que s’involucren en relacions codependents durant l’edat adulta han crescut en un entorn familiar on els pares i/o persones molt properes mantenien aquest tipus de vincles. En aquest context, és molt fàcil que els nens/es aprenguin determinades formes de relacionar-se que, tot i no ser adequades, acabin interioritzant-se i normalitzant-se. Cal avaluar, doncs, els models de relació apresos durant la infantesa i valorar si han estat saludables. En cas que la resposta sigui negativa, és fonamental, primer, acceptar les errades dels pares i segon, prendre consciència que no s’ha de ser víctima del passat i que cal treballar per a restablir unes pautes de relació normals. S´ha de veure la codependència com una conducta adquirida que pot (i que ha de) modificar-se.

Després de fer aquest exercici és molt possible, com dèiem més a dalt, que s’hagi detectat una baixa autoestima: és imprescindible treballar-hi;  l’autoestima no és quelcom innat sinó que se l’ha de fer créixer per voluntat i decisió pròpies. La consulta amb un professional pot ser molt beneficiosa a l’hora d’ajudar a incrementar l’autoestima i a l’hora de treballar també l’assertivitat.

 

Escrit per Judit Lachica Bravo

Psicòloga Consultora de SamSara

Facebooktwitterlinkedingoogle_plusmail 0 Comentarios, Opinar

S’acaba l’amor en la parella?

27 Març 2019

T’has plantejat alguna vegada si l’amor té data de caducitat?

La cultura popular ha difós un model de relació de parella idíl·lic, on l’estat de “lluna de mel” ha de ser perpetu i on no hi ha espai per a les dificultats o les desavinences. La realitat, però, és molt diferent d’aquest clixé: l’amor és quelcom viu, que canvia i evoluciona constantment i que no sempre s’expressa amb  “focs artificials” i “papallones a l’estómac”.

L’amor és energia, és per això que no s’acaba, sinó que es transforma, i adopta unes característiques particulars en relació a l’etapa vital en què es troba la parella.

Estimar suposa un aprenentatge on cal  prendre consciència de les fases que s’esdevenen en el transcurs de la relació. Conèixer aquestes fases pot ajudar-te a millorar la qualitat de les teves relacions afectives i a establir un vincle més sòlid amb la teva parella.

FASES DE L’AMOR

Enamorament:

És l’etapa que identifiquem amb l’amor passional. Els experts l’anomenen també limerència.

Durant aquesta fase, tal com hem explicat en articles anteriors, es posen en marxa tots els circuits neuroquímics de l’amor. El nostre organisme allibera dosis elevades de serotonina, dopamina noradrenalina i oxitocina, substàncies que afavoreixen el benestar, l’optimisme, el plaer i l’eufòria.

Això fa que en els inicis d’una relació ens sentim plens d’energia i amb una percepció positiva de la vida. Es manifesta amb pensaments constant envers l’altra persona, excitació, neguit i certa inestabilitat emocional.

Aquesta etapa té una durada relativament curta, que pot oscil·lar entre tres o quatre mesos a un any i mig-dos anys, com a màxim.

Coneixement i confiança:

Es relaciona amb el concepte d’amor romàntic.

És el moment de les llargues converses, on la parella desitja conèixer-se de manera profunda, i que implica començar a establir una connexió emocional més estreta.

Durant aquesta etapa es construeixen els fonaments de la confiança: tots dos membres han de partir d’una actitud empàtica i valorar les necessitats, pors i aspiracions de forma recíproca, l’un de l’altre.

Amor madur:

És la fase més racional, on es consolida la relació de parella i s’estableix un compromís real.

El vincle ja no es fonamenta en la passió sinó en la comunicació, la lleialtat i la capacitat de negociació.

És la fase on la novetat pot esdevenir ara “rutina” i moltes persones comencen a plantejar-se que la relació ha perdut empenta o, subjectivament, senten que “ja no és com abans”.

La rutina i un excés mal entès de confiança poden provocar que apareguin malentesos i conflictes.

Per gestionar aquests conflictes totes dues persones han d’acceptar-se i, sobretot, esforçar-se per mantenir una situació d’equilibri a l’hora de donar i rebre amor bidireccionalment. Alhora, és important també que existeixi un espai personal, individual, de cadascun dels membres. Això permetrà que la relació s’oxigeni i que es pugui construir un espai de parella més saludable i enriquidor.

Recorda que per viure una relació de parella satisfactòria és important estar disposat/da a aprendre i a evolucionar en la relació, tot gaudint dels moments únics que acompanyen cadascuna d’aquestes etapes.

 

Escrit per Judit Lachica Bravo

Psicòloga Consultora de SamSara

Facebooktwitterlinkedingoogle_plusmail 0 Comentarios, Opinar

Com millorar la teva vida a través de la Llei del Mirall

17 Febrer 2019

La Llei del Mirall, en l’àmbit de la psicologia, defensa que tot allò que ens passa a la vida és el resultat del que s’esdevé al nostre interior. Segons aquesta llei, la vida és un mirall que permet veure com som a nivell personal i ens dóna l’oportunitat de modificar i desenvolupar-nos fins on cadascú vulgui arribar.

Aquesta proposta, en les relacions humanes, ve a dir que els sentiments negatius cap a algú provenen del nostre interior i no directament de l’altra persona. Els sentiments, creences i pensaments, doncs, s’originen al “nostre cor” i nosaltres som els darrers responsables a l’hora de gestionar-los adequadament.

Segons Kant, no veiem els altres tal i com són, sinó que els veiem com som nosaltres.

Les emocions desagradables que ens susciten els altres poden ser el reflex d’algun aspecte propi que no volem veure, que cal tenir en compte i treballar-hi per modificar-lo. És a dir, no hem de buscar la solució als problemes externament, en els altres, sinó que hem de prendre autoconsciència i posar voluntat per canviar allò intern que ho genera.

Yoshinori Noguchi, expert en coaching, proposa que per assolir la pau interior hem de ser capaços de perdonar (perdonar-nos primer a nosaltres i després als altres). Perdonar, per a Noguchi, és alliberar-nos del passat i viure el present amb calma, sense retrets.

A la seva obra “La Ley del Espejo” explica com aprendre a perdonar i millorar la vida en 8 passos:

  1. Fes una llista amb les persones que no pots perdonar. La relació amb els pares és molt important, així que cal reflexionar si existeix rancúnia o desagraïment envers el pare o la mare.
  2. Expressa els sentiments que et provoquen aquestes persones. Escriu-los tal i com et surtin, tot i que siguin insults. Si la ràbia, la ira, la tristesa, … et fan sentir ganes de plorar, fes-ho.
  3. Cerca els motius. Pensa en què va fer la persona a la quals no pots perdonar i pensa també per què creus que va actuar així. No la jutgis, sinó que intenta comprendre que va actuar així per immaduresa o debilitat. Potser aquestes accions intentaven evitar el dolor o buscaven proporcionar plaer.
  4. Escriu tot allò que pots agraïr-li a aquella persona.
  5. Utilitza la paraula perdó. Digues en veu alta: “Per a la felicitat i calma pròpies, perdono a…” Repeteix-lo més de 10 minuts.
  6. Escriu de què et voldries disculpar amb l’altra persona.
  7. Escriu què has après i què t’ha aportat. Pensa també com hauries pogut tractar-la per haver tingut una relació feliç.
  8. Finalment, declara “Perdono a …”.

Tothom té dret a cometre errades, pensa que aquestes són necessaries per aprendre i evolucionar; no oblidis ser compassiu. Recorda sempre la llei del mirall: la vida et tractarà igual que et tractes a tu mateix.

 

Escrit per Judit Lachica Bravo

Psicòloga Consultora de SamSara

 

Facebooktwitterlinkedingoogle_plusmail 0 Comentarios, Opinar

El nuevo arte de enamorar: un llibre del prestigiós psicòleg Antoni Bolinches

7 Gener 2019

Antoni Bolinches ens presenta el seu nou llibre “El nuevo arte de enamorar”, en el que afirma que “mentre que la majoria dels homes segueixen buscant dones que ja no existeixen, gairebé totes les dones aspiren a trobar homes que encara no existeixen”.

Antoni Bolinches és Psicòleg Clínic, Sexòleg i Terapeuta de Parella, membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, i un reconegut escriptor i pensador humanista, creador de “La Teràpia Vital” i autor d’exitosos llibres de psicologia i d’autoajuda.

Segons l’autor, per a la majoria dels homes la cerca de la dona que tenen en les seves ments ha quedat desfasada i caldrà  que aprenguin a realitzar una cerca más d’acord amb la realitat de la dona actual. En canvi, les dones hauran d’adonar-se de la dificultat a l’hora de trobar l’home idealitzat, que encara no s’ha posat al dia.

Aquesta contraposició evident entre les diferents expectatives de cada sexe produeix l’actual clima de desorientació masculina i el desencisament femení.

El model de relació clàssic d’home-dominant i dona-dominada és en clara regressió, però l’alternativa d’un projecte més actual, més simètric i igualitari encara no està ni definit ni estructurat, ja que l’educació no ha pogut apartar el vell model de la mentalitat en la que ens movem; tot i que cal reconèixer que en els darrers anys s’ha produit una línia de pensament més progressista que està ajudant a cambiar lentament els models de pensament social.

Antoni Bolinches insisteix en el seu llibre en què “tots hem d’implicar-nos en la cerca d’aquest nou model de relació entre homes i dones, que s’ha de fonamentar en donar valor a allò complementari, al respecte mutu a la diferència i al desig de compartir”.

L’objectiu principal del seu llibre és revisar conductes molt instaurandes a la nostra societat amb la finalitat d’ajudar a què els homes actuals trobin un nou model de relacions sentimentals que estiguin en sintonia amb les necessitats i expectatives de les d’hones d’avui, que desitgen viure sense subordinacions ni servituds les seves relacions amoroses amb els homes.

Bolinches afirma que “en un futur les relacions dona-home o seran simètriques o no seran”. S’acaba el temps de les imposicions i comença el de les negociacions. Desapareix el predomini masculí, però sense que això suposi necessàriament que s’hagi d’imposar el femení, ja que l’ideal ha de ser un  proyecte on existeixi la coordinació afectiva i el pacte emocional per totes dues parte.

Per contribuir-hi és necessari que els homes siguin capaços d’entendre que per enamorar les dones d’avui ja no poden amparar-se en els privilegis d’ahir.

Bolinches, al seu llibre, ens condueix de la seducció a l’enamorament i de l’enamorament a l’amor, i ens explica que aquest és un procés clau per a la felicitat de qualsevol persona. A través de les seves pàgines va descobrint les diverses dinàmiques en l’art d’enamorar que el porten a la conclusió que per establir relacions de parella enriquidores “és millor corregir-se per assolir-les que lamentar-se per no tenir-les”.

El llibre està publicat a Amat Editorial.

Facebooktwitterlinkedingoogle_plusmail 0 Comentarios, Opinar

APRÈN A MODIFICAR ELS TEUS PATRONS EN LES RELACIONS DE PARELLA

24 Octubre 2018

A l’entrada anterior del nostre blog parlàvem dels tres patrons de conducta més habituals en les relacions de parella: el passiu, l’agressiu i l’empàtic assertiu. T’identifiques amb un dels tres models? Creus que adoptes una forma d’interacció d’estil passiu o agressiu i t’agradaria modificar-la?

Tot seguit t’expliquem què pots fer per canviar amb èxit la teva forma de viure les relacions.

El primer pas és l’observació: para atenció a quins són els teus pensaments i sentiments i a com els transmets. Alhora, observa la teva parella: escolta-la amb atenció, de manera activa i intenta posar-te en el seu lloc.

Planteja’t algunes qüestions:

Creus que les teves parelles han tingut algunes característiques semblants?

 Les relacions anteriors, s’han trencat sempre pel mateix motiu?

 Hi ha similitud entre la forma de ser  de la teva parella i la del teu pare/mare?

Pot ser interessant demanar opinió externa: pregunta al teu entorn, a un amic o familiar, si veu l’existència d’algun patró recurrent.

Quan l’hagis detectat, intenta trobar quin pot ser el seu origen, ja que moltes vegades provenen d’esdeveniments viscuts o apresos durant la infantesa. Fes-ne una reinterpretació: pensa que aquella conducta no és teva, que tens el poder de decisió de no repetir-la i que pots generar una conducta alternativa pròpia molt més adequada i positiva.

Si comences una nova relació afectiva, para molta atenció a tots aquells indicis que apunten a què estàs repetint un patró. Com més aviat els identifiquis, més fàcil serà frenar-los.

Pren consciència de la teva part de responsabilitat en la dinàmica afectiva. Pensa que els rols de les relacions es retroalimenten. Així doncs, una persona amb una conducta passiva pot accentuar aquesta tendència si es relaciona  amb algú més dominant. És important que parleu sobre com us sentiu tots dos membres en el context de la relació.

No és recomanable que intentis cambiar l’altre. Els canvis només són efectius si la persona implicada ho fa de manera voluntària i sense coacció. Valora, doncs, si et compensa tenir una relació amb algú que et fa repetir una forma de conducta poc beneficiosa.

Els patrons afecten tots dos membres de la parella, de manera que per assolir una  modificació permanent ha d’haver un acord i una intenció per part dels dos de modificar la dinàmica establerta.

Cal tenir present, però, que algunes relacions de parelles només funcionen si es presenten determinats patrons. És a dir, que si canvien les regles, el vincle es deteriora. Llavors és quan s’haurà de valorar si la relació pot o no continuar i quins són els pros i contres de prendre l’una o l’altra decisió.

Treballa l’autoestima: per poder assolir una relació harmoniosa cal que aprenguis a estimar-te i a revaloritzar-te a nivell individual. Recorda que ets una persona “completa” i no la meitat d’una taronja. Una relació saludable es fonamenta en l’enriquiment mutu i recíproc.

Esperem que aquests consells t’ajudin a adoptar un patró de conducta més positiu i saludable en les teves relacions de parella.

 

Escrit per Judit Lachica Bravo

Psicòloga Consultora de SamSara

Facebooktwitterlinkedingoogle_plusmail 0 Comentarios, Opinar

DESCOBREIX QUIN ÉS EL TEU PATRÓ DE CONDUCTA EN LES RELACIONS DE PARELLA

2 Octubre 2018

Les relacions humanes s’estableixen i es mantenen a través dels processos dinàmics de comunicació verbal i no verbal. En l’àmbit de la parella, en concret, mantenir una bona comunicació de manera constant és vital per garantir el bon estat de salut de la relació.
Comunicar-se, però, va més enllà del contingut concret o de la temàtica que cadascú vol transmetre: l’estil o la forma que s’utilitza a l’hora de fer difondre el missatge és tan important com aquest contingut.

Els estils de comunicació generen patrons de conducta que s’instal·len en una relació concreta. Sovint, fins i tot, aquests patrons es generalitzen i es repeteixen una vegada rere una altra amb diferents parelles, de manera que poden conduir directament a l’èxit o a la ruptura sentimental. Tot seguit expliquem quins són els patrons més habituals.

 

PATRONS DE CONDUCTA FREQÜENTS EN LES RELACIONS AFECTIVES:

Patró passiu: es caracteritza perquè la persona no expressa els seus punts de vista ni els seus sentiments. A més a més, tendeix a conformar-se i a prioritzar les necessitats de l’altre per davant de les pròpies. Té por a decepcionar o a no agradar a l’altre membre de la parella i és per això que intenta ser complaent i evitar qualsevol tipus de conflicte. Aquesta evitació es tradueix en manca de comunicació, que a llarg terme pot generar molta frustració pròpia i ressentiment envers la parella.

Habitualment, aquest patró submís acostuma a aparellar-se amb un patró més dominant, en el qual la persona pren la iniciativa i carrega tot el pes de la relació. Pot arribar un moment concret en què totes dues parts se n’adonin de la dinàmica i decideixin modificar-la per trobar un punt d’equilibri. Llavors, la persona dominant cedeix més espai i responsabilitat i la passiva agafa més pes en la relació. Sovint, però, aquests canvis no es mantenen en el temps: el patró dominant tornarà a imposar-se i el passiu a quedar relegat en un segon pla.

Patró agressiu: la persona es comunica d’una manera massa vehement, sempre està en desacord i adopta una actitut dura i extremadament crítica cap a l’altra persona. L’agressió pot arribar a materialitzar-se i manifestar-se mitjançant insults, crits, coaccions o a través de formes més subtils o implícites, com ara el sarcasme o l’humor àcid. Aquesta forma d’interacció utilitza la humiliació per mantenir el control de la relació, per prioritzar necessitats i per generar inseguretat i indefensió a l’altre membre de la relació.

El patró agressiu sovint es posa de manifest quan sorgeixen discussions per gelosia. Tot i que posterioment existeixi una reconciliació, és freqüent que aquests episodis es repeteixin cíclicament, de manera que es crea una dinàmica de gelosia-baralla-reconciliació que acabarà incidint negativament en la relació.

Patró empàtic assertiu: la persona pot expressar emocions i punts de vista (positius i negatius) de manera lliure, directa i sincera. Existeix un respecte bidireccional i recíproc: pot demanar favors i acceptar les peticions de la seva parella però alhora també té la capacitat de dir o d’acceptar un “no”. La base d’aquest tipus de patró es fonamenta en el diàleg i l’empatia, en la distribució de les responsabilitats de manera equilibrada i en la cooperació conjunta com a parella.Aquest estil comunicatiu no amaga els conflictes ni evita les discussions, sinó que les utilitza per aprendre i fer crèixer la relació. L’elecció d’aquest patró ajuda a establir una relació de parella sana.

Reconeixes quin és el teu patró de conducta en parella i t’agradaria modificar-lo? En el nostre proper article t’explicarem com pots fer-ho.

 

Escrit per Judit Lachica Bravo

Psicòloga Consultora de SamSara

Facebooktwitterlinkedingoogle_plusmail 0 Comentarios, Opinar

SAPS QUE PASSA QUAN ET SENTS ATRET / A SEXUALMENT PER ALGÚ? DESCOBREIX EL SECRET DE LA QUÍMICA SEXUAL

1 Març 2018

No ho pots evitar. T’encanta. T’atrau. I per més que intentis controlar-ho, sents que t’activa de forma inevitable.
Tampoc ho pots evitar. Et repel·la. T’allunya. I per més que intentis canviar aquesta sensació, no hi ha manera.
I és que el desig sexual, no és cec i és sens dubte, un dels conceptes més difícils de definir.
No hi ha regles fixes que indiquin per que desitgem a algú, però el que està clar és que el desig té un fort component mental.
Psicòlegs i sexòlegs coincidim que, a més, també entren en joc un component d’aprenentatge sentimental (susceptible a ser treballat i modificat) i fins i tot factors genètics.
Per què un petó pot ser tan determinant, podent generar ganes de més o apagant la flama que algú ens generava?
Part de la responsabilitat la tenen unes substàncies químiques anomenades feromones. Aquestes viatgen a través de l’olor corporal i del petó, i ens inclinen al benestar i a la trobada amb els altres.
Però les feromones no són les úniques responsables, les hormones també tenen el seu paper.
Te les presentem:
– La Dopamina: és l’hormona del plaer. Es produeix durant les experiències gratificants. Experimentem una sobtada ràfega de dopamina quan ens atreu una persona.
– La Oxitocina: és l’hormona de l’amor i els seus nivells s’incrementen quan ens enamorem.
– La Testosterona: clàssicament vinculada als homes, també es troba en la dona, encara que a nivells més baixos. És l’hormona del desig sexual i s’encarrega, entre altres funcions de generar l’excitació en ambdós sexes.
– La Vasopresina: és l’hormona de la monogàmia, també es descriu com la atenuadora del desig sexual de l’home.
Amb un paper més secundari, però no menys important, apareixen els estrògens i la progesterona.
– Els estrògens: influeixen en la vida sexual, estimulant el desig i les habilitats per a una trobada eròtic. Tot i que són el principal grup d’hormones sexuals femenines, no són hormones exclusives de les dones.
– La progesterona: redueix el desig i, com pot produir malestar anímic, obstaculitza la trobada eròtic.
En mantenir una relació sexual satisfactòria, el nivell d’oxitocina en la dona s’incrementa, i per això, té moltes més possibilitats d’enamorar del seu company.
A l’ejacular durant una trobada sexual, en l’home disminueixen els seus nivells de testosterona, deixa de tenir interès en aquesta parella i busca una altra que incrementi el seu desig.
L’home, per vincular-se emocionalment, necessita mantenir el desig d’una manera consistent durant un temps, i, d’aquesta manera, tornen a entrar en acció la vasopresina i l’oxitocina, donant lloc al desig de mantenir una relació estable i duradora.
En definitiva, no tot és qüestió només de química en el desig sexual, però aquesta pega amb força !!
En el nostre proper post us donarem aquelles claus del llenguatge no verbal en una primera cita … perquè no només ens comuniquem amb les paraules, el nostre cos i gestos poden dir molt més … No us ho perdeu!

Facebooktwitterlinkedingoogle_plusmail 0 Comentarios, Opinar

SAPS QUÈ PASSA QUAN ESTÀS ENAMORAT/ADA?

16 Gener 2018

Si alguna vegada has estat enamorat/ada t’interessa aquest post!
Saps per què, quan t’enamores, experimentes certes sensacions o reacciones de certes maneres ?, Saps què passa al teu cervell en veure / pensar / estar amb aquesta persona que t’ha “robat el cor”?
Saps per què, quan estàs enamorat /ada, sents nervis a l’estómac en parlar o en pensar en aquesta persona? I un rubor que sembla que no pots controlar, i una infinitat de sensacions més … Creus que és simplement el atzar?
La resposta és NO!
L’amor és una de les sensacions més extraordinàries de les que pot gaudir un ésser humà. Infinitat de vegades estudiat, s’ha constatat que l’enamorament suposa un procés en el qual la química entra en joc, i per tant es donen canvis a nivell cerebral.
Aquest procés implica principalment a neurotransmissors (substàncies químiques que s’encarreguen transmetre senyals des d’una neurona fins a la següent a través de les sinapsis), i hormones (missatgers químics que viatgen a través del torrent sanguini cap als teixits i òrgans).
Quan estàs enamorat/ada, els nivells de dopamina (neurotransmissor associat a la motivació i concentració), augmenten generant atenció, desig i motivació en tot el relacionat amb l’ésser estimat.
¿I què passa amb la famosa serotonina o comunament coneguda com “l’hormona de la felicitat? Justament el contrari que amb la dopamina, la serotonina es presenta a nivells més baixos !! Sí, sí … sembla que hagi de ser al contrari, però nombrosos estudis han observat que les persones quan estan profundament enamorades, presenten concentracions més baixes de serotonina sent afectats en el seu bon humor i en el seu estat de la son …
Sembla ser llavors que l’enamorament té símptomes molt semblants als que es generen quan hi ha una addicció: sempre es busquen dosis altes, hi ha dependència física (necessitat de veure a aquesta persona), té lloc una recaiguda si hi ha abstinència, es genera resistència a aquests elevats nivells inicials de dopamina i fan falta més ja que no són suficients … i llavors ?, s’esperaria que una relació acabés en aquest moment, veritat? Doncs en ocasions així succeeix … però, quan no passa, és el moment en què entren en joc l’oxitocina i la vasopresina (ambdues implicades en processos de formació de vincles de parella i de sentiments de connexió i monogàmia) crucials en establir relacions estables i a llarg termini.
I això és el que volem a Samsara com matchmakers certificats !, facilitar que puguis trobar aquesta persona ideal amb la qual establir una relació de parella estable i duradora i per tant, col·laborar en que els teus nivells d’oxitocina i vasopresina … siguin majors !!
I així és com l’amor, (¿passarà igual amb el desig sexual ?, es generaran els mateixos canvis?) Produeix canvis en el teu cervell i no en el teu cor !!
Segueix atent al nostre blog ja que parlarem del desig sexual en el nostre proper article!

Facebooktwitterlinkedingoogle_plusmail 0 Comentarios, Opinar

Coneix els 5 beneficis del matchmaking en la cerca de la teva parella estable

21 Novembre 2017

En el post anterior et donàvem a conèixer en què consisteix el matchmaking i et presentàvem a grans trets la figura del matchmaker com un professional expert en el camp d’ajudar a les persones a trobar la parella i més compatible amb un/a mateix/a.
Avui anem a anar més enllà perquè puguis veure què t’aporta aquest sistema de cerca de parella que, en SamSara, t’oferim en exclusiva enfront de les altres alternatives que circulen al mercat.

– Confiança: conèixer-te és un dels nostres principals objectius, per això ho fem de manera individual, cara a cara, coordinant el teu calendari i guiant-te a través de tot el procés si ho requereixes. Ens reunim personalment amb tu per determinar les teves metes, valors, interessos, necessitats i desitjos, considerant de vital importància establir un clima de confiança i sinceritat perquè la comunicació flueixi de manera natural i en un ambient confortable.

– Privadesa: mantenir la teva privadesa és primordial. Ens caracteritzem per la discreció, no us facilitem fotografia dels/les candidats/as. Deixem que sigueu vosaltres/as, els qui, en el cas que vulgueu, intercanvieu la vostra foto abans de conèixer-vos personalment.

– Seguretat: aquest aspecte, sens dubte, marca la nostra diferència pel que fa a altres mitjans de cerca de parella. Totes les persones amb les quals treballem, les coneixem personalment i els hem realitzat entrevistes i un perfil de personalitat, amb el que et garantim veracitat sobre el perfil dels candidats/as. Pots viure els primers contactes amb tranquil·litat, sense les preocupacions i pors que et poden generar altres alternatives.

– Servei personalitzat: procurem conèixer-te personalment, centrant-nos en la teva personalitat única, en el teu estil de vida, en els teus gustos, en les teves aficions i en els teus valors.
D’aquesta manera entenem exactament els qui poden ser candidats/as adequats/as per a tu.

– Estalvi de temps: Amb el treball que a tots ens absorbeix, amb les responsabilitats familiars, amb les possibles decepcions viscudes amb anterioritat, el factor “estalvio de temps” cada vegada cobra més importància. En SamSara, et facilitem que no hagis d’estar hores i hores en internet buscant perfils que no saps si seran certs o no, escrivint milers de presentacions teves aquí i allí, o passant la tarda solament/a quan una prometedora cita decideix no acudir i no saps com contactar amb ella.
El screening (garbellat) que fa nostra matchmaker professional, Maria del Carme Banús, sobre la base de la seva formació, coneixements i experiència, suposa una optimització considerable del temps perquè el teu només hagis d’encarregar-te de gaudir en el coneixement de la teva cita.

Si desitges tenir la possibilitat de conèixer a persones que busquen una relació de parella estable, amb intencions serioses i formals i amb interessos comuns als teus, les professionals de l’equip de SamSara estem encantades d’acompanyar-te en el teu camí.

Facebooktwitterlinkedingoogle_plusmail 0 Comentarios, Opinar