Internet, cites i solitud

5 maig 2020

Les circumstàncies especials que vivim a causa del coronavirus són una bona ocasió per a la lectura i descobrir llibres que ens conviden a reflexionar sobre les relacions de parella. En la seva novel·la Internet, citas y soledad, Joan Massanés, periodista i professor de professió, narra amb un estil amè, pròxim al reportatge periodístic, la successió de trobades i situacions que li porten a aprofundir en les interioritats d’un tema tan actual com són les cites per Internet.

Internet plataforma de trobades o de solitud?  Una novel·la de ficció o una fotografia de la realitat? Quins són els avantatges de les agències matrimonials enfront de les plataformes d’Internet? L’autor ens ajuda a respondre a aquestes preguntes.

Ens parla una  mica de  vostè?

He nascut a Barcelona i tinc 63 anys. Sóc doctor en Ciències de la Comunicació i tinc estudis de Ciències Empresarials.

Durant més de trenta anys he exercit la docència en diferents centres universitaris, entre ells, diverses escoles de Turisme i la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona.  Durant més de vint anys, he treballat en gabinets de premsa, especialment d’escoles de turisme i com a voluntari en oenegés.

És el seu primer llibre?

Sóc autor del llibre d’estil del Gran Teatre del Liceu i del de Càritas. Aquesta és la meva primera incursió en la ficció amb aquesta novel·la.

Per què aquesta novel·la?

El motiu d’escriure aquesta novel·la ha estat el convenciment que les relacions en les xarxes socials són un tema que està molt de moda, però que s’associa majoritàriament als joves. El protagonista d’aquest llibre circula per la cinquantena i ha interactuat durant dos anys en diversos portals de parelles i amistat en Internet. La singularitat de moltes de les històries que es donen en el portal ha despertat el meu interès d’entusiasta de les relacions interpersonals i la Intel·ligència Emocional.

Ficció o realitat?

Aquesta novel·la està inspirada en fets reals, però cap dels noms que se cita és real. Es tracta d’una obra de ficció.

La novel·la es divideix en dues parts.

A la primera es descriuen dues relacions de parella molt peculiars del protagonista. Es “ficcionen” els continguts, però totes dues es basen en fets reals.

A la segona part, el protagonista s’incorpora a diversos portals d’Internet on li passa autènticament “de tot”.

Qui és el protagonista?

Jordi Massó, un professor de periodisme  que reorienta la seva carrera cap a la docència dels recursos humans i la Intel·ligència Emocional. Com si es tractés d’una premonició, la vida l’obliga a desenvolupar totes les seves habilitats comunicatives i competències interpersonals per reconstruir la seva vida social.

Es descriuen escenaris molt quotidians de Barcelona i Catalunya.

Els lectors trobaran referències a la Universitat Autònoma de Barcelona, el barri de l’Eixample, la zona alta de la ciutat i també paisatges de Calella de Palafrugell.

Com són aquestes dues relacions “peculiars” del protagonista?

La primera relació del protagonista és amb una dona que acaba d’abandonar un orde religiós molt estricta a la qual pertanyia des de l’adolescència. Mai ha tingut ni tan sols un amic home. A través del dia a dia de la relació, es descriu la idiosincràsia de la congregació, amb totes les normes que han de seguir els seus membres (totes són reals), ja que la dona les continua complint, encara que de forma molt exagerada; algunes de les seves actuacions raguin en el surrealisme. Malgrat els esforços del protagonista per incorporar-la “al món real”, les creences poden més que l’amor.

La segona relació és amb una dona separada d’un marit maltractador psicològic el que li ha provocat una profunda depressió, una gran inseguretat  i una certa animadversió als homes, dels quals, no obstant això, té una certa dependència. La dona té dos nens petits, un nen i una nena de quatre i sis anys, respectivament. El protagonista sofrirà el ressentiment de la dona cap als homes, però el suportarà per l’afecte cap als petits amb els qui adoptarà un rol gairebé paternal.

Què li passa al protagonista després d’aquestes relacions?

Aquestes dues relacions aïllen durant anys al protagonista dels seus entreteniments i amistats. Per això, en finalitzar la segona relació, s’apunta a diversos portals d’amistats i parelles. Sumant les diferents etapes, està en la xarxa durant gairebé dos anys. Coneix a més de vuitanta dones. La majoria de contactes són molt normals, però molts es converteixen en històries dignes de ser contades. En el llibre es narren vint-i-vuit d’aquestes històries.

Als portals de cites troba més solitud…

Cal ser selectiu amb els portals en funció del que es pretengui trobar. Hi ha portals que es basen en el sexe, en relacions esporàdiques; no era el que el protagonista buscava. El protagonista no descartava trobar una relació de parella, però, en principi, buscava amistat. És un perfil que pràcticament no es dóna en el portal. La gent et diu que ja té amistats i que el que vol és una parella. Hi ha molta solitud i persones que posen un llistó realment baix per a no quedar-se soles.

Les agències matrimonials i de matchmaking són una alternativa?

Les agències matrimonials són una alternativa molt vàlida que sempre tindran la seva raó de ser. L’agència analitza el teu perfil i el de l’altra persona buscant compatibilitats. Aquesta labor de filtre t’estalvia molt temps i experiències a vegades desagradables. En el portal hi ha moltes persones que podríem tipificar com a “normals”, però també hi ha mentides i, fins i tot, alguna patologia.

Les agències matrimonials tenen més avantatges…

És evident que Internet i les xarxes socials en general han significat una competència important per a les agències matrimonials. Moltes han desaparegut i, les que han quedat, és perquè estan formades per persones molt professionals, amb molta experiència i un gran coneixement de la psicologia humana. Qui busca com vulgarment es diria “un rotllo”, no va a una agència matrimonial. L’agència és una mica més seriós. A ella acudeixen persones que volen refer la seva vida en un terreny tan delicat com són els sentiments i això requereix que a l’altre costat de la taula hi hagi autèntics professionals amb experiència i sensibilitat.

Alguna recomanació per relacionar-nos durant el confinament pel coronavirus?

El coronavirus és nefast en tots els sentits, però ens ha obligat a llevar el peu de l’accelerador, mirar cap a dintre i canviar algunes jerarquies de valors. És un període propici per a la comunicació amb els altres i amb un mateix. Les noves tecnologies permeten una gran varietat d’opcions per a connectar amb altres persones i buscar complicitats. L’avorriment és una cosa nímia comparat amb la solitud.

internet citas y soledad Joan Massanes

Internet, citas y soledad està disponible per a la seva compra a la web de l’editorial: https://www.stonbergeditorial.com/

Facebooktwitterlinkedinmail 0 Comentarios, Opinar

Com entrem en sintonia amb la vida?

15 abril 2020

La societat actual fa que el ritme del nostre dia a dia sigui un cúmul de responsabilitats que cal assolir, moltes vegades sense pensar si allò que fem ens satisfà a nivell personal. T’has plantejat si la teva vida t’omple, quin és el teu propòsit, el teu somni? Segons la terapeuta Luz Rodríguez, el 83% de les persones que entrevista respon “No ho sé”, el 14% “Fer feliços els fills”, “Tenir parella” o “Tenir diners” i només un 3% té un somni concret, relacionat amb les capacitats pròpies i al servei d’un bé superior.

Aquesta manca d’objectius és la conseqüència d’una falta de sintonia o “desconnexió” amb la vida. Segons Carl Jung, la desconnexió prové  majoritàriament d’un trauma en la vinculació amb els pares o de l’errada en la imatge que ens formem d’ells. A més a més, existeix un període primerenc crític que possibilitarà o dificultarà que d’adults arribem a aquesta sintonia amb la vida: la gestació i el naixement.

El missatge que rep el fetus quan es troba al ventre és proporcional a les vivències que té la mare. Si la mare se sent ansiosa, deprimida o estressada, li transmet el missatge que la vida és perillosa: això es tradueix químicament i queda gravat a nivell cel·lular en el desenvolupament fetal.

L’ansietat materna redueix el flux sanguini aportat al fetus a través de la placenta, així que té menys disponibilitat de nutrients per formar-se. D’altra banda, alts nivells de cortisol alliberats en moments d’estrès matern s’han relacionat amb un menor quocient intel·lectual del futur nadó.

embarazo conexión bebe

 

Quan comença el fetus a sentir?

Diverses investigacions als EEUU indiquen que es comença a sentir a partir de les 20 setmanes de gestació, quan es produeix la connexió entre la medul·la espinal I el tàlem (base cerebral).

La recerca realitzada a l’Institut Marqués (Barcelona), conclou que el fetus respon a estímuls auditius desde les 16 setmanes. Aquestes experiències auditives que acumula durant l’embaràs l’ajuden a desenvolupar el sistema immunològic. Són, doncs, dates importants per començar a estimular de manera positiva la formació de la criatura.

D’altra banda, si la mare s’acarona la panxa, el futur nadó experimenta una sensació de plaer que incrementarà la secreció d’hormones potenciadores del vincle emocional. Tot allò que rep el fetus a través del cordó umbilical deriva de la percepció materna, i acabarà esdevenint la base de les seves primeres relacions amb els altres.

 

El naixement

Quan el nadó neix i es talla el cordó umbilical, existeix un cordó psicològic que cal mantenir per afavorir el procés de vinculació. Afortunadament, en l’actualitat aquestes consideracions es tenen molt presents amb la pràctica  del “pell a pell”entre la mare i el nounat. Així doncs, el primer contacte amb el món exterior arribarà sota la protecció del cos de la mare.

Si aquest vincle matern no es genera existeix el risc que el nen tingui dificultats a l’hora de relacionar-se amb la realitat física, tal i com han demostrat diversos experiments clàssics amb micos de Harlow i que posteriorment s’han replicat amb éssers humans.

Durant parts llargs i/o amb complicacions, l’estrès també es transmet a la criatura.  Llavors, encara serà més important establir un vincle estret mare-nadó per compensar la difícil benvinguda al món.

En resum: si volem crear una societat plena, connectada i en sintonia amb la vida, cal “treballar-hi” ja des de l’etapa gestacional de les futures generacions que vindran.

Facebooktwitterlinkedinmail 0 Comentarios, Opinar

Taller “Vivir el perdón” amb Rosa Riubo

6 abril 2020

Benvolgut/da amic/ga,

La situació que estem vivint actualment està suposant un repte i una reordenació de les prioritats per a tothom. Alguns d’aquests esdeveniments estan fora del nostre abast, i és per això que hem d’aprendre a acceptar-los a mida que van arribant. 

Des de SamSara et recomanem el taller ” Vivir el Perdón“, que et pot ajudar molt a fer aquest treball d’acceptació. Està impartit per Rosa Riubo, experta en  creixement personal, mestra Reiki i consultora de Feng Shui.

Com diu Riubo, “hem d’acceptar incondicionalment allò que sentim, i això només ho podem fer des de l’amor incondicional. L’amor per acceptar aquestes emocions és dins teu, només cal que les aprenguis a mirar”. 

Durant aquestes dues setmanes, el taller s’impartirà de forma GRATUITA. 

Pots accedir a tota la informació clicant aquí:

Taller Vivir el Perdón 

Article sobre l’acceptació

Vivir el perdon Rosa Riubo

Recorda que Tens dins teu el poder de transformar l’energia de la por en amor. 

Facebooktwitterlinkedinmail 0 Comentarios, Opinar

Recomanacions de la Biblioteca SamSara

18 març 2020

Com molts de vosaltres ja sabeu, l’agència romandrà tancada fins a nou avís, tot seguint les directrius del Govern en relació al COVID-19.

Per tal d’ajudar-vos a treure més profit d’aquests dies de confinament forçós, us volem recomanar una petita llista de llibres que tracten del sempre apassionant món de l’afectivitat i de les relacions de parella.

  • “Dónde están las monedas” de Joan Garriga.
  • “La Ley del espejo” de Noguchi Yoshinori.
  • “De single a LP – En busca del amor sin fecha de caducidad” de M.del Carme Banús i Montserrat Ribot.
  • “Maneras de Amar” de Amir Levine i Rachel Heller.
  • “Abrázame Fuerte” de Sue Johnson.
  • “Amar lo que es” de Byron Katie.
  • “El Síndrome de las Supermujeres” d’Antoni Bolinches.

Esperem que sigui del vostre interès i us ajudin a fer més enriquidora l’estada a casa.

Facebooktwitterlinkedinmail 0 Comentarios, Opinar

SamSara fa 25 anys!

24 febrer 2020

Febrer, el mes de l’amor, és també un mes especial per a SamSara: el del nostre aniversari. Aquest any, si més no, encara és més emotiu, ja que fem 25 anys!

25 anys que han estat possibles gràcies als professionals, amics i col·laboradors que han ofert el seu saber fer en aquest projecte , però també gràcies a  totes les persones que heu dipositat en nosaltres un dels projectes més importants de la vostra vida: acompanyar-vos a trobar la vostra parella. Brindem per tots vosaltres i perquè l’amor estigui sempre present a les nostres vides!

Facebooktwitterlinkedinmail 0 Comentarios, Opinar

Aprèn a gestionar la dependència emocional

1 juliol 2019

A l’article anterior parlàvem sobre què és la dependència emocional i quins passos cal seguir si la detectes. Moltes vegades apareixen situacions que, si es perpetuen en el temps, poden arribar a generar un vincle codepedent amb la teva parella. Tot seguit t’exposem quines són les més freqüents i t’oferim les claus per saber-les gestionar de manera adequada:

Pren les regnes de la teva vida: intenta mantenir el control de les decisions i accions que t’afecten directament i no deixis que la parella les determini per tu. Mantenir una relació no significa renunciar a tot allò que no giri al voltant de la parella (amistats, vida laboral, necessitats personals, aficions …), ni a què un dels membres decideixi per tots dos. És fonamental cuidar-se i respectar-se un mateix, ja que només si es parteix d’aquesta base podrà establir-se un vincle saludable i bidireccional amb l’altre.

No pretenguis controlar la vida de la teva parella. Alhora, si sempre estàs controlant què fa o amb qui està, prens totes les decisions i/o la teva parella ha de consultar-te abans de fer res per ell/a mateix, la relació serà també desequilibrada. És imprescindible que ell/a i tu mantingueu un espai propi, individual, que us ajudi a oxigenar i a reforçar el vincle.

Reconeix que no existeixen les relacions perfectes: assumeix que en qualsevol relació sorgeixen conflictes, més o menys importants, i que és responsabilitat de tots dos saber-los reconduir. Explora diverses estratègies de resolució de conflictes, sempre de manera respectuosa per a tu i per a la teva parella. Això us ajudarà a conèixer-vos millor i a detectar quina és la forma més adequada per gestionar els problemes que puguin sorgir.

Aprèn a expressar les necessitats i a comunicar-te de manera clara: no pretenguis que la teva parella endevini què desitges o què rebutges. Pensa que, per molta complicitat que existeixi entre vosaltres, ell o ella no pot llegir-te la ment En el mateix sentit, cal que siguis explícit/a a l’hora de parlar i de definir quins són els límits personals teus i seus. Si ho fas així, podràs evitar malentesos (per exemple, sobrepassar un límit de l’altre membre sense ser-ne conscient).

Evita l’ús d’insults en les discussions, ja que això et desacreditarà, et farà perdre el respecte i minvarà la confiança en la relació. Parla sempre des de la positivitat i empra crítiques constructives. En cas de rebre, esporàdicament, un insult, intenta identificar què hi ha més enllà del mot desagradable: què et vol transmetre la teva parella i per què ha emprat aquella paraula. Fes-li veure que no és la forma més adequada d’afrontar els problemes. Cal ser fermament conscients que no s’ha de permetre cap mena d’humiliació i que el respecte és un dret innegociable.

Aprèn a detectar conductes perjudicials o addiccions en la parella. Observa si existeix qualsevol hàbit o pràctica perjudicial que interfereixi en el curs de la relació. Si n’identifiques alguna, analitza quin és el teu paper en la seva aparició i/o en el seu manteniment.  Recorda que en aquestes circumstàncies és imprescindible cercar ajuda externa, per part de personal qualificat, i que en cap cas has d’adquirir el rol de “salvador” de l’altre.

Per finalitzar, tingues present que ser una persona emocionalment independent no significa ser incapaç d’estimar. Ben al contrari, només quan es parteix de la independència -teva i seva- pot desenvolupar-se una relació amorosa madura, estable i raonable, on cap de les dues parts sigui eclipsada per l’altra.

 

Escrit per Judit Lachica Bravo

Psicòloga Consultora de SamSara

Facebooktwitterlinkedinmail 0 Comentarios, Opinar

Com superar la dependència emocional

22 maig 2019

L’amor és un sentiment relacionat amb la capacitat de donar, de comprendre, d’ajudar, de donar suport, de sentir afecte envers algú, … i idealment ha de ser bidireccional. Així entès, estimar és una acció sana, basada en la reciprocitat i que implica el creixement i la complementarietat entre la parella.

De vegades, però, és fàcil confondre els límits entre l’amor saludable i la dependència afectiva. La dependència emocional és una necessitat d´afecte extrema i contínua, sovint acompanyada de possessivitat, de manera que mantenir una relació de parella esdevé gairebé una “addicció”.

El denominador comú d’aquesta dependència és la por desmesurada a perdre el company/a sentimental, sovint originada per una manca d’autoestima. La persona codependent fa girar tota la seva vida al voltant de la parella, és a dir, la percep com l’única font de seguretat personal.

Superar els lligams dependents és un procés que requereix paciència i temps, ja que per a assolir-lo amb èxit és important detectar on rau l’origen d’aquesta manera de relacionar-se.

Consells per treballar la dependència emocional

En primer lloc, cal que la persona reflexioni i s’autoanalitzi: que determini quines són les prioritats personals i detecti aspectes satisfactoris i els que generen malestar. Alhora, és important identificar les emocions associades a tots aquests aspectes.

Pot començar fent un llistat d’adjectius que defineixin la persona i de categories (“situacions/coses que m’agraden”, “coses que em fan enfadar”, …) des d’un punt de vista individual, sense citar en elles la parella. Considerar-se com una persona independent de la parella (i no com una extensió d’ella) és el primer pas per a superar una relació codependent.

Una elevada proporció de persones que s’involucren en relacions codependents durant l’edat adulta han crescut en un entorn familiar on els pares i/o persones molt properes mantenien aquest tipus de vincles. En aquest context, és molt fàcil que els nens/es aprenguin determinades formes de relacionar-se que, tot i no ser adequades, acabin interioritzant-se i normalitzant-se. Cal avaluar, doncs, els models de relació apresos durant la infantesa i valorar si han estat saludables. En cas que la resposta sigui negativa, és fonamental, primer, acceptar les errades dels pares i segon, prendre consciència que no s’ha de ser víctima del passat i que cal treballar per a restablir unes pautes de relació normals. S´ha de veure la codependència com una conducta adquirida que pot (i que ha de) modificar-se.

Després de fer aquest exercici és molt possible, com dèiem més a dalt, que s’hagi detectat una baixa autoestima: és imprescindible treballar-hi;  l’autoestima no és quelcom innat sinó que se l’ha de fer créixer per voluntat i decisió pròpies. La consulta amb un professional pot ser molt beneficiosa a l’hora d’ajudar a incrementar l’autoestima i a l’hora de treballar també l’assertivitat.

 

Escrit per Judit Lachica Bravo

Psicòloga Consultora de SamSara

Facebooktwitterlinkedinmail 0 Comentarios, Opinar

S’acaba l’amor en la parella?

27 març 2019

T’has plantejat alguna vegada si l’amor té data de caducitat?

La cultura popular ha difós un model de relació de parella idíl·lic, on l’estat de “lluna de mel” ha de ser perpetu i on no hi ha espai per a les dificultats o les desavinences. La realitat, però, és molt diferent d’aquest clixé: l’amor és quelcom viu, que canvia i evoluciona constantment i que no sempre s’expressa amb  “focs artificials” i “papallones a l’estómac”.

L’amor és energia, és per això que no s’acaba, sinó que es transforma, i adopta unes característiques particulars en relació a l’etapa vital en què es troba la parella.

Estimar suposa un aprenentatge on cal  prendre consciència de les fases que s’esdevenen en el transcurs de la relació. Conèixer aquestes fases pot ajudar-te a millorar la qualitat de les teves relacions afectives i a establir un vincle més sòlid amb la teva parella.

FASES DE L’AMOR

Enamorament:

És l’etapa que identifiquem amb l’amor passional. Els experts l’anomenen també limerència.

Durant aquesta fase, tal com hem explicat en articles anteriors, es posen en marxa tots els circuits neuroquímics de l’amor. El nostre organisme allibera dosis elevades de serotonina, dopamina noradrenalina i oxitocina, substàncies que afavoreixen el benestar, l’optimisme, el plaer i l’eufòria.

Això fa que en els inicis d’una relació ens sentim plens d’energia i amb una percepció positiva de la vida. Es manifesta amb pensaments constant envers l’altra persona, excitació, neguit i certa inestabilitat emocional.

Aquesta etapa té una durada relativament curta, que pot oscil·lar entre tres o quatre mesos a un any i mig-dos anys, com a màxim.

Coneixement i confiança:

Es relaciona amb el concepte d’amor romàntic.

És el moment de les llargues converses, on la parella desitja conèixer-se de manera profunda, i que implica començar a establir una connexió emocional més estreta.

Durant aquesta etapa es construeixen els fonaments de la confiança: tots dos membres han de partir d’una actitud empàtica i valorar les necessitats, pors i aspiracions de forma recíproca, l’un de l’altre.

Amor madur:

És la fase més racional, on es consolida la relació de parella i s’estableix un compromís real.

El vincle ja no es fonamenta en la passió sinó en la comunicació, la lleialtat i la capacitat de negociació.

És la fase on la novetat pot esdevenir ara “rutina” i moltes persones comencen a plantejar-se que la relació ha perdut empenta o, subjectivament, senten que “ja no és com abans”.

La rutina i un excés mal entès de confiança poden provocar que apareguin malentesos i conflictes.

Per gestionar aquests conflictes totes dues persones han d’acceptar-se i, sobretot, esforçar-se per mantenir una situació d’equilibri a l’hora de donar i rebre amor bidireccionalment. Alhora, és important també que existeixi un espai personal, individual, de cadascun dels membres. Això permetrà que la relació s’oxigeni i que es pugui construir un espai de parella més saludable i enriquidor.

Recorda que per viure una relació de parella satisfactòria és important estar disposat/da a aprendre i a evolucionar en la relació, tot gaudint dels moments únics que acompanyen cadascuna d’aquestes etapes.

 

Escrit per Judit Lachica Bravo

Psicòloga Consultora de SamSara

Facebooktwitterlinkedinmail 0 Comentarios, Opinar

Com millorar la teva vida a través de la Llei del Mirall

17 febrer 2019

La Llei del Mirall, en l’àmbit de la psicologia, defensa que tot allò que ens passa a la vida és el resultat del que s’esdevé al nostre interior. Segons aquesta llei, la vida és un mirall que permet veure com som a nivell personal i ens dóna l’oportunitat de modificar i desenvolupar-nos fins on cadascú vulgui arribar.

Aquesta proposta, en les relacions humanes, ve a dir que els sentiments negatius cap a algú provenen del nostre interior i no directament de l’altra persona. Els sentiments, creences i pensaments, doncs, s’originen al “nostre cor” i nosaltres som els darrers responsables a l’hora de gestionar-los adequadament.

Segons Kant, no veiem els altres tal i com són, sinó que els veiem com som nosaltres.

Les emocions desagradables que ens susciten els altres poden ser el reflex d’algun aspecte propi que no volem veure, que cal tenir en compte i treballar-hi per modificar-lo. És a dir, no hem de buscar la solució als problemes externament, en els altres, sinó que hem de prendre autoconsciència i posar voluntat per canviar allò intern que ho genera.

Yoshinori Noguchi, expert en coaching, proposa que per assolir la pau interior hem de ser capaços de perdonar (perdonar-nos primer a nosaltres i després als altres). Perdonar, per a Noguchi, és alliberar-nos del passat i viure el present amb calma, sense retrets.

A la seva obra “La Ley del Espejo” explica com aprendre a perdonar i millorar la vida en 8 passos:

  1. Fes una llista amb les persones que no pots perdonar. La relació amb els pares és molt important, així que cal reflexionar si existeix rancúnia o desagraïment envers el pare o la mare.
  2. Expressa els sentiments que et provoquen aquestes persones. Escriu-los tal i com et surtin, tot i que siguin insults. Si la ràbia, la ira, la tristesa, … et fan sentir ganes de plorar, fes-ho.
  3. Cerca els motius. Pensa en què va fer la persona a la quals no pots perdonar i pensa també per què creus que va actuar així. No la jutgis, sinó que intenta comprendre que va actuar així per immaduresa o debilitat. Potser aquestes accions intentaven evitar el dolor o buscaven proporcionar plaer.
  4. Escriu tot allò que pots agraïr-li a aquella persona.
  5. Utilitza la paraula perdó. Digues en veu alta: “Per a la felicitat i calma pròpies, perdono a…” Repeteix-lo més de 10 minuts.
  6. Escriu de què et voldries disculpar amb l’altra persona.
  7. Escriu què has après i què t’ha aportat. Pensa també com hauries pogut tractar-la per haver tingut una relació feliç.
  8. Finalment, declara “Perdono a …”.

Tothom té dret a cometre errades, pensa que aquestes són necessaries per aprendre i evolucionar; no oblidis ser compassiu. Recorda sempre la llei del mirall: la vida et tractarà igual que et tractes a tu mateix.

 

Escrit per Judit Lachica Bravo

Psicòloga Consultora de SamSara

 

Facebooktwitterlinkedinmail 0 Comentarios, Opinar

El nuevo arte de enamorar: un llibre del prestigiós psicòleg Antoni Bolinches

7 gener 2019

Antoni Bolinches ens presenta el seu nou llibre “El nuevo arte de enamorar”, en el que afirma que “mentre que la majoria dels homes segueixen buscant dones que ja no existeixen, gairebé totes les dones aspiren a trobar homes que encara no existeixen”.

Antoni Bolinches és Psicòleg Clínic, Sexòleg i Terapeuta de Parella, membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, i un reconegut escriptor i pensador humanista, creador de “La Teràpia Vital” i autor d’exitosos llibres de psicologia i d’autoajuda.

Segons l’autor, per a la majoria dels homes la cerca de la dona que tenen en les seves ments ha quedat desfasada i caldrà  que aprenguin a realitzar una cerca más d’acord amb la realitat de la dona actual. En canvi, les dones hauran d’adonar-se de la dificultat a l’hora de trobar l’home idealitzat, que encara no s’ha posat al dia.

Aquesta contraposició evident entre les diferents expectatives de cada sexe produeix l’actual clima de desorientació masculina i el desencisament femení.

El model de relació clàssic d’home-dominant i dona-dominada és en clara regressió, però l’alternativa d’un projecte més actual, més simètric i igualitari encara no està ni definit ni estructurat, ja que l’educació no ha pogut apartar el vell model de la mentalitat en la que ens movem; tot i que cal reconèixer que en els darrers anys s’ha produit una línia de pensament més progressista que està ajudant a cambiar lentament els models de pensament social.

Antoni Bolinches insisteix en el seu llibre en què “tots hem d’implicar-nos en la cerca d’aquest nou model de relació entre homes i dones, que s’ha de fonamentar en donar valor a allò complementari, al respecte mutu a la diferència i al desig de compartir”.

L’objectiu principal del seu llibre és revisar conductes molt instaurandes a la nostra societat amb la finalitat d’ajudar a què els homes actuals trobin un nou model de relacions sentimentals que estiguin en sintonia amb les necessitats i expectatives de les d’hones d’avui, que desitgen viure sense subordinacions ni servituds les seves relacions amoroses amb els homes.

Bolinches afirma que “en un futur les relacions dona-home o seran simètriques o no seran”. S’acaba el temps de les imposicions i comença el de les negociacions. Desapareix el predomini masculí, però sense que això suposi necessàriament que s’hagi d’imposar el femení, ja que l’ideal ha de ser un  proyecte on existeixi la coordinació afectiva i el pacte emocional per totes dues parte.

Per contribuir-hi és necessari que els homes siguin capaços d’entendre que per enamorar les dones d’avui ja no poden amparar-se en els privilegis d’ahir.

Bolinches, al seu llibre, ens condueix de la seducció a l’enamorament i de l’enamorament a l’amor, i ens explica que aquest és un procés clau per a la felicitat de qualsevol persona. A través de les seves pàgines va descobrint les diverses dinàmiques en l’art d’enamorar que el porten a la conclusió que per establir relacions de parella enriquidores “és millor corregir-se per assolir-les que lamentar-se per no tenir-les”.

El llibre està publicat a Amat Editorial.

Facebooktwitterlinkedinmail 0 Comentarios, Opinar