5 mites sobre l’amor i la parella que impedeixen que siguis plenament feliç
Les relacions de parella no son, o no haurien de ser, producte de l’atzar. Igual que tota la resta de vincles i relacions, requereixen cert treball, esforç, valors i sintonia amb els altres… i sobretot una concepció realista i saludable de l’amor i la parella.
De vegades ens deixem emportar pels estereotips sense qüestionar-los, i això ens fa patir. Per no caure en aquestes situacions, t’emportem una selecció de 5 mites molt habituals sobre l’amor i la parella que hauries de deixar anar JA si vols ser plenament feliç.
5 mites sobre l’amor i la parella
Son els següents:
L’amor pot amb tot
Segurament el més estès i perjudicial de tots: l’amor és omnipotent i, per tant, tot s’hi val.
El primer amor que s’ha de cuidar és l’amor propi. En nom de l’amor a un mateix i de l’amor per l’altre és que hem de tractar (i tractar-nos) amb respecte i fer les coses de la millor manera possible.
L’amor no és una paperera on puguem abocar qualsevol cosa amb l’excusa de que l’amor tot ho pot.
Una altra vessant d’aquest mite consisteix a creure que l’amor fa miracles i que estimar molt a una persona pot fer que canviï, que ens correspongui o solucionar problemes que requereixen esforços i mitjans concrets que no s’estan posant en joc. Malauradament no és així.
L’amor a primera vista
Ens creuarem al carrer, ens mirarem, i el cor no em cabrà al pit… sabré immediatament que és la meva ànima bessona! O no.
Com a clixé cinematogràfic per una comèdia romàntica funciona, però a la vida real no.
El deis a primera vista i l’atracció a primera vista existeixen, això és innegable, però no l’amor a primera vista. No es pot estimar a qui no es coneix.
És cert que, ocasionalment, algú que a primera vista ens ha agradat, ens hem obert a coneixe’ns millor i finalment ens hem fet parella. En molts altres casos, la majoria, no és així: projectem fàcilment en la persona que ens agrada atributs que en realitat no té, i després ens sentim decebuts.
Les ànimes bessones
Les ànimes bessones de Plató en El banquet, El fil vermell de l’amor a Àsia oriental, Jnum i Isis i les persones de fang a l’antic Egipte… està clar que és un mite realment antic i que s’estén per tot el mon adoptant formes diferents, tot i que no per això és més cert.
En realitat, la parella perfecta no existeix, i les persones no som ens incomplerts. Existeixen persones amb qui ens complementem bé, amb qui vibrem en una freqüència similar i amb qui podem arribar a ser molt feliços, però no necessàriament hi ha un únic gran amor a la vida, ni aquest pot ser personificat per una única persona.
Aquesta idealització té efectes negatius i, a la vegada, pot resultar molt còmoda per no enfrontar-nos a la realitat. Si la parella que busco és “un ànima bessona ideal per mi” no hauré d’esforçar-me i construir una relació sana i amorosa: la feina es farà sola, i tan aviat com hi hagin dificultats em desfaré de la relació. Al capdavall si fos la meva mitja taronja, tot seria perfecte sense esforç.
Quan trobi la meva parella ideal, començaré finalment a sentir-me bé
Posar tot el pes de la pròpia felicitat a sobre d’una persona, relació o fet, mai acaba bé.
Amb freqüència escombrem sota la catifa problemes o carències i pensem que, quan aconseguim allò que desitgem – tenir un cos de model, tenir èxit laboral, traslladar-nos a una gran ciutat, obrir el nostre negoci… – de cop ens sentirem satisfets i feliços, però gairebé mai és així.
Si la teva vida té carències importants, continuaran allà un cop passi la emoció de l’enamorament inicial. Com dèiem al principi, l’amor no es omnipotent, i responsabilitzar a una altra persona de tot el teu benestar és més aviat una càrrega pesada e injusta, no et sembla?
Val molt la pena treballar-se, pensar què és el que ens està causant malestar i que volem que l’amor “curi màgicament”… i posar fil a l’agulla. Fer-ho ens ajudarà a ser més feliços, que no és poca cosa. L’amor consisteix a compartir plenituds!
La química sexual és l’únic important
Como va dir Antonio Gala, “l’amor perfecte és una amistat amb moments eròtics”. El sexe és una part important de la parella, però no ho és tot. Cap relació de parella serà realment plena i satisfactòria si l’únic que funciona és el sexe.
De la mateixa manera tampoc ho serà una relació on hi hagi molta intimitat i compromís, però no hi ha passió.
No podem generar un afecte genuí a través del sexe, però sí que podem millorar la “xispa” d’una relació que funciona en els altres aspectes. És vital recordar que el sexe té una part instintiva, però que també necessita que en tinguem cura.
És fonamental una bona comunicació, entendre la sexualitat i els canvis a través de les diferents etapes de la vida i la parella, mantenir despertes la curiositat i la complicitat…
Et convidem a reflexionar sobre el tema i ser molt més feliç. Si encara no has trobat parella no dubtis en contactar-nos per conèixer persones interessants i compatibles que busquen el mateix que tu.