Per què som més feliços quan tenim parella?

Tenir una parella estable i compartir un projecte de vida en comú és una de les fites principals que cerquen persones d’arreu del món. L’amor és un dels eixos principals a partir dels quals articulem la nostra vida: és per això que trobar la persona adequada esdevé un objectiu cabdal per apropar-nos a la felicitat. Diversos estudis, entre ells el Harvard Study for Adult Development, han demostrat que la fortalesa de les relacions personals properes és, a llarg terme, el factor més important a l’hora d’assolir un major grau de salut i benestar. En concret, aquestes investigacions afirmen que les persones que estan en parella són més felices que aquelles que son singles.

Com afecten les relacions afectives al grau de felicitat percebut? Tot seguit us exposem la influència de l’amor en diferents àmbits de la vida.

L’amor beneficia la salut

La salut és un dels aspectes més importants a l’hora de cercar la felicitat, i múltiples investigacions han confirmat que les persones que gaudeixen d’una relació de parella saludable veuen disminuïts els nivells d’estrès i d’ansietat, respecte a les singles. Aquesta reducció d’estrès té un impacte directe en la millora de la salut, que pot evidenciar-se a través de l’avaluació de diversos paràmetres fisiològics:

1. Descens del cortisol (l’hormona que s’allibera en situacions d’estrès).
2.  Regulació de la tensió arterial: contribueix a controlar la hipertensió.
3. Concentració de colesterol en sang: pot regular la proporció de colesterol “bo” i “dolent”, tot ajudant a baixar el colesterol LDL (dolent) en sang.
4. Patró de distribució de greix corporal: evita l’acumulació de greix a la regió abdominal, relacionada amb una major probabilitat de patir malalties cardiovasculars.
5. Impacte en el sistema immunològic: l’estrès té un impacte molt negatiu en les defenses (actua d’immunodepressor). Controlar-lo suposa ajudar el nostre organisme a millorar l’efectivitat del sistema immunològic i, conseqüentment, a evitar o atenuar l’aparició de moltes patologies.

Tots aquests factors, de manera conjunta, poden actuar com a protectors de l’aparició de càncer i de malalties cardiovasculars. Així doncs, podem dir que l’amor és beneficiós per al cor, tant en sentit metafòric com literal.

Alhora, s’ha comprovat que la vida en parella té un efecte positiu en l’esperança de vida: les dades estadístiques ens diuen que les persones amb edat superior als 55 anys que viuen en parella tenen una taxa de mortalitat inferior a la d’aquelles que viuen soles. Aquestes diferències són més importants en el gènere masculí. En aquest sentit, un estudi portat a terme al Regne Unit (Warwick) amb més de 20000 homes durant 20 anys afirma que els homes que conviuen en parella viuen una mitjana de tres anys més que aquells que viuen sols.

D’altra banda, també existeix una relació directa entre l’enamorament i l’augment en l’alliberament d’endorfines. Aquestes molècules actuen a diversos nivells: disminueixen l’envelliment cel·lular, redueixen la hipertensió arterial, tenen un potent efecte analgèsic, milloren l’humor i proporcionen una sensació de benestar molt intensa. És per això que, sovint, es parla de les endorfines com les “hormones de la felicitat”.

L’estabilitat emocional: factor clau de la felicitat

Com acabem de veure, doncs, estar enamorat i tenir parella ajuda a assolir un estat subjectiu de plaer i de benestar. A nivell psicològic, un dels factors clau que intervé en la recerca de la felicitat és el compromís. L’estabilitat que proporciona una relació on totes dues parts tenen un compromís comú i equilibrat aporta un grau elevat de seguretat a nivell personal, que es tradueix en confort i benestar.

Alhora, aquesta seguretat que acompanya la relació proporciona una altra manera de valorar-se un mateix i de percebre i interpretar l’entorn: estimar i sentir-se estimat i recolzat ajuda a millorar l’autoconcepte, a ser més optimista, a relativitzar els problemes i a tenir-ne més i millors estratègies d’afrontament. En aquesta línia, s’ha demostrat que les persones que conviuen en parella es mantenen més felices i responen millor als esdeveniments vitals estressants, com poden ser les crisis provocades pels canvis de dècada (per exemple, la famosa “crisi dels 40”).

Cal esmentar que l’estabilitat i la seguretat aportades per les relacions és traslladable també al terreny econòmic: disposar de dos salaris i compartir les despeses proporciona un coixí de tranquil·litat que afavoreix a viure la vida de manera més relaxada.

Un component molt important en el benestar emocional de les relacions de parella és el grau d’amistat que experimenten entre sí tots dos membres: des de la psicologia social s’ha evidenciat que els homes o dones que consideren que la seva parella és el/la millor amic/ga experimenten el doble de satisfacció i de felicitat que la resta de parelles.

A nivell cognitiu, un estudi de Harvard ha posat de manifest que les persones que viuen en parella tenen millors resultats en tasques on han d’utilitzar la memòria. Aquesta troballa s’ha identificat com un factor protector a l’hora de desenvolupar demència en edats avançades.

En l’àmbit sexual, tot i que hi ha certa discrepància entre els experts, la majoria d’ells constata que, en termes generals, les parelles estables gaudeixen d’unes relacions sexuals més satisfactòries respecte a les persones que opten per mantenir relacions esporàdiques. Una bona comunicació i confiança entre els membres de la parella farà que tots dos es puguin conèixer millor i puguin traslladar-ho a l’àmbit de les relacions íntimes. A més a més, el vincle emocional afegit potencia la qualitat i la intensitat de les sensacions.

Per finalitzar, és important fer una matisació: és imprescindible partir d’un benestar a nivell individual per plantejar-se i poder construir una relació saludable i feliç amb l’altra persona: l’amor no consisteix en omplir carències personals, sinó en créixer i enriquir-se recíprocament l’un amb l’altre. Aquesta és la clau per apropar-se dia a dia a la felicitat.