Montserrat i Jaume

El mes de juny de l’any passat vaig rebre la presentació de la Montserrat, jo en aquella època era reticent a viatjar i així ho vaig manifestar, però una veu em va dir: vés a conèixer la Montserrat, és una dona encantadora. I la veu no estava equivocada: aquella tarda va ser una de les més brillants de la meva vida, no sabia amb qui tractava però alguna cosa em deia que havia de tornar i he tornat multitud de vegades.
La Montserrat és una flor delicada però forta al mateix temps, amb una estupenda rialla, amb un caràcter suau però ferm a la vegada, capaç d’estimar però que també vol ser estimada. Només cal veure el seu entorn familiar per veure la qualitat humana de la persona.
La Montserrat t’obre la seva casa interior i quan et trobes a dins et sens com una cadernera al seu niu.
El seu gran atractiu resideix en la senzillesa, dóna gust caminar al seu costat, riure amb ella i algun cop plorar junts d’una emoció passatgera. He anat moltes vegades al seu poble i de vegades el sento com si fos el meu. Aviat farà un any des que aquella magnífica tarda la vaig veure a l’estació amb un dolç somriure disposada a conèixer-me i al cap d’una estona vaig sentir que allò tenía continuïtat. Han passat els mesos i estic satisfet, content i ben tractat; sense forçar res, veig com els llaços d’unió es van incrementant a poc a poc. I això em dóna pau interior.
És una dona que quan cau s’aixeca i continua caminant, de tothom aprenem alguna cosa, d’ella també n’he après.
Les persones apareixen a la nostra vida de vegades pel caprici de l’univers i aquella tarda de sol brillant i la brisa del mar vaig conèixer la Montserrat, entre paraules, rialles i un agradabilíssim passeig, i vaig comprendre que tornaria, i he tornat.
Només espero estar a l’alçada de les circumstàncies en tot moment, s´ho mereix, hem d’estar disposats a estimar sempre.
Jaume

Volver a Testimonis